21.
dècada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sèrie de deu, especialment de deu dies o deu anys. La primera dècada de gener. La primera dècada d'aquest segle. En electròn., conjunt de deu elements connectats de manera que permetin el comptatge d'impulsos entre 0 i 9. Interval comprès entre dues freqüències [...]
|
22.
adopcionisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina que considera que Jesucrist és fill de Déu, no per natura, sinó per adopció. [...]
|
23.
sabateta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Orella de mar. sabatetes de la Mare de Déu [o sabatetes del Nen Jesús] Abellera². sabatetes de la Mare de Déu [o sabatetes del Nen Jesús] Cipripedi. sabatetes de la Mare de Déu [o sabatetes del Nen Jesús] Conillets. sabatetes de la Mare de Déu [o [...]
|
24.
bacanal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pertanyent al déu Bacus. Festes que els romans celebraven en honor del déu Bacus. Orgia tumultuosa. [...]
|
25.
beneir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una persona, especialment un sacerdot o una sacerdotessa, invocar la protecció de Déu (sobre algú o sobre alguna cosa) amb paraules o cerimònies rituals. El bisbe beneí els assistents. Beneir una nau. Beneir la taula abans de menjar. Consagrar 1 1. Beneir l'aigua, un ciri [...]
|
26.
predestinar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Destinar per endavant. Tot semblava predestinar-lo a l'èxit. Déu, destinar per endavant (algú) a la salvació. [...]
|
27.
ditet
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Palanqueta de transmissió de certs mecanismes. ditets de la Mare de Déu Didalets de la Mare de Déu. [...]
ditet
![]() |
28.
henoteisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pràctica d'alguns pobles antics, que adoraven un sol déu, sense negar l'existència dels déus d'altres pobles. [...]
|
29.
dècuple 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Format per deu. [...]
|
30.
mancament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de no conformar-se a allò que hom deu, de mancar a algú ofenent-lo, no tenint-li el respecte degut, no tornant-li el que hom li deu. Un mancament a la fe jurada. Cal perdonar-li els seus mancaments. [...]
|