Les paraules Teresa, colze o zoo contenen el so de la essa sonora, que cal distingir del so de la essa sorda (que es troba en paraules com adreça, russa o sol). Per escriure bé el so de essa sorda i essa sonora és molt important, primerament, distingir-los.
El so de essa sonora, com el de rosa o [...]
simplificadora, d'utilitzar aquests signes només al final de l'oració. Per exemple, en el cas de les oracions interrogatives directes:
Que vindràs demà?
Com és que no vas venir?
O bé, en el cas de les oracions exclamatives ide les interjeccions:
Quin dia!
Que gran que s'ha fet, aquest noi!
Visca!
Tanmateix es [...]
Aquests són els topònims i gentilicis corresponents a les comarques i caps de comarca de la Catalunya del Nord ordenats alfabèticament.
Alta Cerdanya: cerdà -ana
Capcir: capcinès -esa
Ceret: ceretà -ana
Conflent: conflentí -ina
Formiguera: formiguerenc -a
Montlluís: montlluïsà -ana
Perpinyà [...]
En l'enumeració de compostos amb el segon element en comú, habitualment no es trunca el primer element del compost amb un guionet. Per exemple: politicocultural i sociocultural (i no político- i sociocultural), anglogermànic i francogermànic (i no anglo- i francogermànic), nord-africà i [...]
el verb en indicatiu. Per exemple:
Hi anirem demà, si no plou.
El partit començarà de seguida, si no torna a haver-hi problemes de llum.
En canvi, no és adequada l'expressió sempre i quan.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (30.2.5f)
[...]
un canvide ratlla, l'abreviatura i el mot que acompanya. Per exemple:
Sr. Riera (no es poden separar Sr. i Riera)
Les sigles que es llegeixen com si fossin paraules preferiblement no se separen a final de ratlla si s'escriuen totalment amb majúscules. En cas que sigui necessari per raons d'espai [...]
conformitat del gerent. Fixem-nos que en aquest cas, com qualsevol nom, pot portar, per exemple, un article: el vistiplau, un vistiplau.
En canvi, vist i plau són dos verbs coordinats que s'han convertit en una locució o expressió fixa, sinònima de verificat i conformat. Sol anar al final d'alguns [...]
En general, davant del verb, es fan servir les formes pronominals reforçades (em, et, es, en, etc.) i la reduïda us. Ara bé, les formes plenes me, te, se, ne, lo, los i vos es mantenen amb més o menys vitalitat en diversos parlars i són acceptables en la llengua oral. En canvi, en la llengua [...]
En registres col·loquials, a vegades es pronuncia ela doble (ll) en lloc de ela (l) a inici de mot, per exemple: llògic en lloc de lògic. En llengua general i en contextos més formals, no es produeix aquesta palatalització, de manera que els mots següents es pronuncien amb ela:
legítim [...]
El gentilici de la Comunitat Autònoma d'Andalusia és andalús -usa.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma d'Andalusia són els següents:
Almeria: d'Almeria
Cadis: gadità -ana
Còrdova: cordovès -esa
Granada [...]