161.
0 CRITERI mitjapunta o mitja punta?; mig centre o migcentre?
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un jugador que ocupa una posició intermèdia entre la línia davantera i la línia de mitjos.. Els motius de l'escriptura en una sola paraula d'aquesta forma són els següents:(1) L'elevat grau de lexicalització que s'atribueix al terme [...]
|
162.
0 CRITERI seient, selló, sellí o sillín?
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Es considera que les formes adequades són seient i selló (noms masculins), i no *sellí ni *sillín.Els motius de la tria de seient i selló són els següents:(1) Són formes recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. (2) Pel que fa a [...]
|
163.
gallec
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
segle XIX. Cantares Gallegos, la primera obra escrita íntegrament en gallec per Rosalía de Castro i publicada el 1863, va inaugurar el «Rexurdimento Pleno». La primera gramàtica i diccionari gallecs, essencials per a l'estandardització de la llengua, van aparèixer també al segle XIX.La [...]
|
164.
parkwa/podoko
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
escoles s'ensenya exclusivament francès, per bé que la taxa d'alfabetització és molt baixa.El nom d'ús administratiu, tant per al grup ètnic com per a la llengua, és podoko. La comunitat, però, s'autodenomina parkwa.Hi ha força estudis gramaticals sobre el parkwa i un diccionari pa [...]
|
165.
luiseño
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
des d'Idaho, al nord, fins al Salvador, al sud, i des de la costa de Califòrnia, a l'oest, fins a Oklahoma, a l'est. La classificació interna d'aquesta família és força complexa a causa dels contactes entre llengües i variants dialectals. La primera descripció gramatical i el primer diccionari d [...]
|
166.
MSS 1
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
, ha generat una notable confusió en la literatura especialitzada respecte a quins valors de referència cal prendre, els quals han estat adequadament sospesats en aquest diccionari. Les bandes es denominen numèricament de manera correlativa a partir del número 4 en els satèl·lits Landsat 1-3 (ja que [...]
|
167.
haver 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
mucha gente en la reunión. 6 [trobar-se] estar. Ja hi ha a la venda el nou diccionari, ya está en venta el nuevo diccionario. 7 [fer temps] hacer. Hi ha tres hores que el cerquem i no el trobem, hace tres horas que lo buscamos y no lo encontramos. 8 [en expressions fossilitzades] haber, hacer. Temps ha [...]
1 haber. S'ho han menjat tot, se lo han comido todo. Se les ha menjades totes, se las ha comido todas. 2 haver de [1a pers pr ind: he o haig] [perífrasi d'obligació] tener que, deber, haber de. Demà m'haig de llevar d'hora, mañana tengo que (o debo, o he de) levantarme temprano. 3 haver de [indica possibilitat] deber de, tener que. De tant córrer han d'acabar rebentats, de tanto correr deben de acabar rendidos. v impers 4 [acompanyat de l'adverbi hi] [existir] haber, existir. Hi ha gent que no sap de llegir, hay gente que no sabe leer. 5 [ésser] haber. Hi ha molta gent a la reunió, hay mucha gente en la reunión. 6 [trobar-se] estar. Ja hi ha a la venda el nou diccionari, ya está en venta el nuevo diccionario. 7 [fer temps] hacer. Hi ha tres hores que el cerquem i no el trobem, hace tres horas que lo buscamos y no lo encontramos. 8 [en expressions fossilitzades] haber, hacer. Temps ha, tiempo ha. Dies ha, hace días. 9 alguna cosa hi deu haver algo habrá, algo debe haber. Alguna cosa hi deu haver que se'n parli tant, algo habrá para que se hable tanto de ello. 10 com més n'hi ha, més se'n vol cuanto más se tiene, más se quiere, quien más tiene, más quiere. 11 com no n'hi ha (o no n'hi ha gaires) como hay pocos. Un home honrat com no n'hi ha, un hombre honrado como hay pocos. 12 d'allò que no hi ha de lo que no hay. 13 d'on no n'hi ha no en pot rajar de donde no hay, no se puede sacar, no se le pueden pedir peras al olmo. 14 en havent (o havent) [seguit de participi passat] después de [seguido de inf]. En havent dinat, después de comer. 15 haver-n'hi per a ser para, haber como para. N'hi ha per a no dir-li mai més res, es como para no decirle nunca nada más. 16 haver-n'hi prou amb bastar con. N'hi ha prou amb sentir-ho una vegada, basta con oírlo una vez. 17 ja n'hi ha prou! ¡se acabó!, ¡basta!, ¡ya está bien! 18 ja n'hi ha prou de basta de. Ja n'hi ha prou de bromes, basta de bromas. 19 n'hi ha per a això i per a molt més! ¡es para eso y para mucho más!, ¡no es para menos! 20 n'hi ha que los hay que. N'hi ha que diuen que sí i n'hi ha que diuen que no, los hay que dicen que sí y los hay que dicen que no. 21 no haver-hi per on agafar no haber por dónde coger. 22 no haver-hi res més a dir no haber más que decir. 23 no haver-hi res a fer no haber nada que hacer. 24 no haver-hi res a perdre no haber nada que perder. 25 no haver-n'hi per a començar no haber (o tener) ni para empezar. 26 no haver-n'hi per a tant no ser para tanto. 27 què hi ha? ¿qué hay? 28 què hi ha de nou? ¿qué hay de nuevo? 29 si n'hi ha de...! ¡la de...!, ¡qué de...! Si n'hi ha de problemes a casa!, ¡la de problemas que hay en casa!v tr 30 ant [tenir] haber, tener. Havia cinc fills, había cinco hijos. 31 [variant de heure, amb totes les desinències pròpies d'aquest verb] |
168.
cop 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
el que vol, a fuerza de dinero, tiene todo lo que quiere. 8 a cop de a base de, a fuerza de, a golpe de. Tradueix a cop de diccionari, traduce a base de diccionario. 9 a cops a golpes. Tractar algú a cops, tratar a alguien a golpes. 10 a cops de colze a codazos. Obrir-se camí a cops de colze, abrirse [...]
|
169.
detall
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 particular. Sobre aquest particular, consulteu el diccionari X. particularitat, detall particular. punt(d'una qüestió, etc.). Sobre aquest punt no us puc informar. circumstància minúcia, detall petit. requisit, detall necessari. Sense aquest requisit no podreu obtenir el passaport. 2 [...]
|
170.
altre
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
alguns altres otros pocos. 20 com no n'hi ha d'altre como él solo. És llest com no n'hi ha d'altre, es listo como él solo. 21 com no n'hi ha d'altre [excel·lent] como no hay otro, de primera, de calidad. És un diccionari com no n'hi ha d'altre, es un diccionario como no hay otro. 22 d'altres otros -tras [...]
|