FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acord entre diverses persones amb vista a un fi comú. Feu concert amb el rei de França. Concert econòmic. Obrar de concert amb algú. En el concert europeu de les nacions. Acord de coses disposades per a un fi, ordre. És admirable el concert i l'harmonia d'aquestes cambres [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fer molts equilibris per a arribar a final de mes. Distribució ben ponderada de les coses. Establir l'equilibri entre els ingressos i les despeses. equilibri polític Estabilitat entre les forces, les influències, etc., de les diferents potències. L'equilibri polític europeu [...]
dossier s'utilitzen erròniament les formes portfolio (anglès) o portafolio (castellà).
La forma portafolis també es fa servir en la denominació portafolis europeu de llengües, que es refereix al document d'àmbit europeu que inclou informació sobre les competències lingüístiques i les experiències [...]
Apartat del portafolis europeu de llengües en què es fa constar la documentació personal il·lustrativa de les habilitats lingüístiques del titular. [...]
Apartat del portafolis europeu de llengües destinat a l'autoavaluació i la planificació personal en què es descriuen les experiències de formació en llengües del titular. [...]
Apartat del portafolis europeu de llengües en què es reflecteixen les competències lingüístiques personals i en què s'inclouen les qualificacions i les experiències interculturals més rellevants del titular. [...]
diftong del mot primitiu en afegir-hi el sufix. Per exemple: laic però laïcisme; ar-caic però ar-ca-ït-zant, ar-ca-ït-zar; déu però de-ï-tat, de-ï-fi-car, de-ï-for-me; eu-ro-peu però
eu-ro-pe-ït-zant, eu-ro-pe-ï-tat; fluid però flu-ï-di-tat, flu-ï-de-sa; he-roi però he-ro-ï-ci-tat; laic però la-ï-ci-tat [...]
Hortalissa de la família de les crucíferes derivada de l'encreuament natural entre el bròcoli tradicional europeu (Brassica oleracea var. italica) i el xinès (Brassica oleracea var. alboglabra), que presenta uns troncs llargs, prims i tendres rematats per espigalls grocs [...]
Peix de l'ordre dels perciformes, de la família dels zoàrcids, anguil·liforme i sense aleta caudal diferenciada, sense escates i de color marró clar, amb taques fosques repartides per tota la zona dorsal, que habita en aigües poc profundes del litoral i a la desembocadura d'alguns rius al nord-est [...]