41.
tierra
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, el borni és rei. 16 estar comiendo (o mascando) tierra fig [estar muerto] menjar terra, ésser al sac. 17 la tierra de María Santísima Andalusia. 18 poner tierra por medio tocar el pirandó, fotre (o fúmer) el camp. 19 tierra adentro terra endins. 20 tierra a tierra mar terra a terra. 21 tierra campa [...]
|
42.
vela
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
estar en la misèria (o sense ni un xavo). 16 ¿quién te ha dado vela en este entierro? fig qui et diu (o et mana) de ficar-t'hi?17 recoger velas fig amainar (o arriar, o abaixar, o plegar) veles. 18 ser más derecho que una vela fig anar dret (o encarcarat) com un ciri (o com un pal, o com un fil, o com [...]
|
43.
uña
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
ungles. 15 estar de uñas fig estar de mala gaita. 16 hacer una cosa a uña de caballo fig [muy rápidamente] fer una cosa a correcuita. 17 largo de uñas [ladrón] llarg d'ungles. 18 ser uña y carne fig ésser carn i ungla. 19 tener las uñas largas (o afiladas) fig ésser llarg de dits (o tenir els dits llargs [...]
|
44.
brazo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
brazo derecho fig braç dret. 18 brazo eclesiástico hist braç eclesiàstic. 19 brazo secular hist braç secular. 20 con los brazos abiertos amb els braços oberts. 21 con los (o de) brazos cruzados de mans plegades, de braços plegats. 22 cruzarse de brazos fig estar de braços plegats. 23 dar el brazo a [...]
|
45.
visto
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ta adj 1 [participio pasado de ver] vist -a. 2 [usado] vist -a, suat -ada. Está muy visto, és molt vist (o suat). 3 [anticuado] passat -ada de moda. 4 [considerado] vist -a, mirat -ada. Estar bien, mal visto, ésser ben, mal vist (o ésser ben, mal mirat). 5 está visto que és clar que, és evident [...]
|
46.
tren
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [bagaje] bagatge. 2 ferroc tren. Tren directo, expreso, rápido, ómnibus, tren directe, exprés, ràpid, òmnibus. 3 [máquinas] tren. 4 [de ondas] tren. 5 fig [tren de vida] tren. 6 a todo tren fig i fam a cor què vols, amb tota mena de luxes. 7 estar como un tren fam [ser muy atractivo] ésser ben [...]
|
47.
toro
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[reprenderle] cantar les veritats, clavar un juli, moure un vol. 9 estar hecho un toro fig i fam ésser fort com un roure. 10 pillarle (o cogerle) a uno el toro fam tirar-se-li el temps al damunt, acabar-se-li el temps. 11 ser un toro corrido fig i fam ésser un gat vell. 12 toro bravo taurom toro brau. 13 toro [...]
|
48.
nervio
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
algú els nervis de punta, posar-se nerviós, alterar-se. 14 ser un puro nervio fig i fam ésser un pur nervi. 15 tener los nervios de punta tenir els nervis de punta, tenir nervis, estar nerviós. 16 tener nervio tenir nervi. [...]
|
49.
lengua
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
(o estar gat), anar calent de cap (o d'orelles). 47 tener mala lengua fig i fam tenir molta llengua, tenir la llengua llarga, ésser llarg de llengua. 48 tener mucha lengua fig i fam [ser muy hablador] haver menjat llengua. 49 tirar de la lengua fig i fam estirar la llengua. 50 tomar lengua (o lenguas [...]
|
50.
mismo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
) mateix. 13 es lo mismo és la mateixa cosa, és el mateix. 14 eso viene a ser lo mismo això és si fa o no fa el mateix. 15 estar en las mismas ja hi tornem a ser. 16 lo mismo la mateixa cosa, el mateix, igualment. ¡Siempre haces lo mismo!, sempre fas la mateixa cosa!17 lo mismo da [es igual] tant és, tant [...]
f 1 anat llengua. 2 [idioma] llengua. La lengua inglesa, la llengua anglesa. 3 [badajo] batall m. 4 [de la balanza] llengüeta, agulla. 5 [de encuadernador] llengüeta. 6 [de tierra, de fuego, etc] llengua. 7 [manera de hablar] llengua, parlar m. Con esa lengua no hay quien le entienda, amb aquesta llengua no hi ha qui l'entengui. 8 andar en lenguas fig i fam anar a llengües de la gent (o de tothom, o de tot el poble, etc). 9 atar la lengua fig i fam [hacer callar] cloure la boca. 10 buscar la lengua fig i fam [provocar] buscar les pessigolles. 11 calentársele a uno la lengua fig i fam parlar pels descosits. 12 calentársele a uno la lengua fig i fam acalorar-se. 13 con la lengua afuera (o fuera) amb un pam de llengua. 14 darle a la lengua xerrar pels descosits, agafar la verba. 15 de lengua en lengua de boca en boca. 16 destrabar la lengua fig i fam deslligar la llengua. 17 echar la lengua fig i fam [estar muy cansado] treure un pam de llengua. 18 hacerse lenguas fig i fam [alabar] fer bocades. 19 írsele la lengua (o irse de la lengua) fig i fam anar-se'n de la llengua (o de la boca). 20 largo de lengua fig i fam llarg de llengua, llenguallarg, llengut, que té molta llengua (o la llengua llarga). 21 lengua afilada fig i fam [mala lengua] mala llengua, llengua d'escorpí (o de serp, o de ganivet, o verinosa, o esmolada). 22 lengua canina bot [cinoglosa] llengua de ca, cinoglossa, besneula. 23 lengua cerval (o cervina, o de ciervo) bot [Phyllifis scolopendrium] llengua de cérvol. 24 lengua de buey bot [Anchusa azurea] buglossa, llengua de bou. 25 lengua de escorpión fig i fam mala llengua, llengua d'escorpí (o verinosa, o viperina, etc). 26 lengua de estropajo (o estropajosa) fig i fam mastegaparaules. 27 lengua de oc occità, llengua d'oc. 28 lengua de oil llengua d'oïl. 29 lengua de perro bot [lengua canina] llengua de ca, cinoglossa, besneula. 30 lengua de serpiente (o de sierpe) fig i fam [lengua de víbora] llengua de serp (o d'escorpí, o verinosa, o viperina, o esmolada). 31 lengua de trapo fig i fam mastegaparaules. 32 lengua de víbora (o viperina) fig i fam llengua d'escorpí (o viperina, o de serp, o verinosa). 33 lengua larga fig i fam llengua llarga, molta llengua. 34 lengua materna llengua materna. 35 lengua muerta, viva llengua morta, viva. 36 ligero de lengua fig i fam [descarado, maldiciente] llarg de llengua, llenguallarg, llengut. 37 ligero de lengua fig i fam [boquirro] bocafluix, fluix de llengua, bocamoll. 38 llevar la lengua fuera fig i fam treure un pam de llengua. 39 mala lengua fig i fam mala llengua. 40 malas lenguas fig i fam [gente maldiciente] males llengües. 41 morderse la lengua fig i fam mossegar-se la llengua (o els llavis). 42 no morderse la lengua fig i fam no tenir pèls a la llengua. 43 pegársele a uno la lengua fig i fam fer-se a algú un nus a la gola. 44 sacar la lengua fig i fam treure un pam de llengua. 45 sacar la lengua fig i fam [burlarse, no hacer caso] treure la llengua, fer llengotes. 46 tener la lengua gorda fig i fam [estar borracho] tenir un gat (o estar gat), anar calent de cap (o d'orelles). 47 tener mala lengua fig i fam tenir molta llengua, tenir la llengua llarga, ésser llarg de llengua. 48 tener mucha lengua fig i fam [ser muy hablador] haver menjat llengua. 49 tirar de la lengua fig i fam estirar la llengua. 50 tomar lengua (o lenguas) fig i fam hist [informarse] posar-se al corrent. 51 trabársele la lengua fig i fam entortolligar-se-li la llengua. 52 traer en lenguas fig i fam fer anar a llengües de la gent (o de tothom). 53 venírsele a la lengua fig i fam venir-li a la boca. |