1 flauta. 2 canó. 3 broc. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 caramella 2 forat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

canó. Canons de plom. mànega. La mànega per a regar el jardí. xeringa(fam.), mànega de regar o d'apagar incendis. conducte vas(en fisiologia i botànica) cànula, tub petit. Cp. bufador o caramella, broquet: canó de la pipa de fumar, pipeta, canal, etc. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]

flauta travessera (o d'Alemanya) flauta dolça (o de bec, o d'Anglaterra) xeremia, flauta rústega de canya, prima i de so molt agut. caramella, íd. dolçaina, semblant a la caramella i de tons més alts. sonador, tros de canya tallat de manera que sona bufant-hi. mirlitó, espècie de flauta feta [...]

1 gal o galet tot, broc gros d'un càntir. tarot, broc d'un càntir, d'un porró (Alc.) xeremina, broc de banya que hom posa a les botelles de cuir. caramella, el broc de certs instruments de vent, que s'aplica a la boca. 2 (d'un llum d'oli) bec 3 bagatel·la. 4 excusa. Manuel Franquesa i [...]

1 tub. canella, canó pel qual surt l'aigua d'una font. Una font de tres canelles. puntill o caramella, canó de ferro amb el qual es treu vidre fos del forn. erogatori, canó distribuïdor del líquid d'un vas, etc. sarbatana, canonet de fusta, de canya, de metall, etc., que serveix per a llançar [...]