agravio m - greuge m Perjudici que hom causa a una persona en els seus drets o interessos, sobretot si és ofenós o injuriós. [...]

v tr 1 agreujar, ofendre. ¡Cuidado!, no lo agravies, ves amb compte de no agreujar-lo. 2 dr perjudicar. Los que se consideren agraviados por esta disposición, els qui es considerin perjudicats per aquesta disposició. v pron 3 [ofenderse] ofendre's, prendre-s'ho malament (o en greuge).  [...]

m 1 [ofensa] greuge, ofensa f, injúria f. Les causaba tantos agravios que todo el mundo deseaba su muerte, els feia tants de greuges que tothom desitjava la seva mort. 2 [perjuicio] tort, perjudici. 3 deshacer agravios desfer torts, reparar greuges. 4 escrito de agravios dr apel·lació, recurs.  [...]

Estat d'ànim caracteritzat per la fixació a determinat sofriment o greuge atribuïts a uns fets o una persona. [...]

v tr 1 [un desig] satisfacer. 2 [un apetit] satisfacer, saciar. Va satisfer la seva fam, satisfizo (o sació) su hambre. 3 [fer content] satisfacer, contentar. Donar-se per satisfet, darse por satisfecho. 4 [un greuge] satisfacer. 5 [un deute, etc] satisfacer, pagar. 6 [unes condicions] satisfacer [...]

greujós, queixós d'un greuge. Cp. descontent Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Emoció o estat d'ànim, caracteritzat per la fixació a determinat sofriment o greuge atribuïts a uns fets o una persona, que evidencia trastorns primerencs de les relacions. [...]

Dit del producte o servei que una empresa turística regala a un client, sovint com a reconeixement a la fidelitat, agraïment d'una compra important o compensació d'un greuge. [...]

1 donar satisfacció satisfer, desfer un greuge o una ofensa fets a algú. 2 alleugerir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

f 1 [ofensa] afront m, afrontament m. Hacer una afrenta a alguien, fer un afront a algú. 2 [agravio] greuge m. 3 [deshonra] afront m, vergonya, deshonor m [o f]. Este vicio es para él una afrenta terrible, aquest vici li és un afront terrible.  [...]