1.
greuge
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Paraula o acció que fereix algú en la seva dignitat, que el mortifica greument. Els feia tants de greuges i de torts que tots desitjaven la seva mort. Els greuges que en tinc rebuts són incomptables. Greu motiu de queixa. Prendre's una cosa en gran greuge. Tenir greuges contra [...]
|
2.
greuge
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Dret
[...]
|
3.
greuge
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 agravio. Fer greuges, causar agravios. 2 [perjudici, tort] agravio, entuerto, daño. 3 [motiu de queixa] queja f. Tenir greuges contra algú, tener quejas de alguien. 4 prendre's en greuge (o donar-se greuge) [sentir-se ofès] tomar a mal, darse por ofendido. S'ho va prendre en greuge, se dio por [...]
f 1 zool [Rana sp] rana. 2 [vestit de feina] mono m. 3 granota bramadora zool [R. catesbeiana] rana toro. 4 granota comuna zool [R. ridibunda] rana común, rana de las marismas, rana verde mayor. 5 granota de vidre zool [Cochranella sp] ranita de Costa Rica. 6 granota d'ungles zool [Xenopus laevis] rana de uñas. 7 granota gegant zool [R. goliath] rana gigante (o goliat). 8 granota marsupial zool [Rhinoderma darwini] ranita marsupial de Darwin. 9 granota peluda zool [Trichobatrachus robustus] rana velluda. 10 granota saltadora zool [R. dalmantina] rana ágil. 11 granota verda zool [R. esculenta] rana comestible, rana verde. 12 granota vermella zool [R. temporaria] rana roja. 13 granota voladora zool [Racophorus sp] rana voladora. |
4.
greuge
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 ofensa, dany. 2 queixa. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
desgreuge
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reparació d'un greuge. [...]
|
6.
greujós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Queixós d'un greuge. [...]
|
7.
inferir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure (una conseqüència). D'aquests indicis podem inferir que ell és el culpable. Causar o fer (un greuge, una ofensa, una ferida, etc.). [...]
|
8.
venjatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inclinat a prendre venjança de qualsevol greuge o ofensa. Un home venjatiu. Un comportament venjatiu. [...]
|
9.
satisfactori -òria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que satisfà, especialment un dubte, un clam, un greuge. Una explicació satisfactòria. La seva conducta és satisfactòria. [...]
|
10.
satisfacció
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de satisfer. La satisfacció d'un desig. Estat de qui està satisfet. La satisfacció dels pares dels infants premiats. Un motiu de satisfacció. Van resoldre l'afer a satisfacció de tothom. Acte pel qual s'obté la reparació d'un greuge, d'una ofensa [...]
|