carabassera
1 f. [LC] [AGA] [BOS] Planta de la família de les cucurbitàcies, de gran port, híspida, de tija ajaguda, fulles lobulades i flors unisexuals, grogues, campanulades, d'origen americà, que es cultiva pels seus fruits, les carabasses, sovint globosos i aplatats, solcats, i de color groc ataronjat, amb el peduncle sempre angulós (Cucurbita pepo var. pepo ).
2 [BOS] [AGA] carabassera d'Egipte Carabassera de bou.
3 [BOS] [AGA] carabassera d'esponja Planta enfiladissa de la família de les cucurbitàcies, d'origen tropical, el fruit de la qual, amb aspecte de cogombre, conté una xarxa de fibres dures i arrissades emprada a manera d'esponja, per a fer barrets o com a filtre (Luffa aegyptiaca o L. cylindrica ).
4 [BOS] [AGA] carabassera de bou Planta de la família de les cucurbitàcies, semblant a la carabassera, però amb pilositat suau, fulles no lobades i fruit sovint molt gros, glauc, amb el peduncle cilíndric (Cucurbita maxima ).
5 [BOS] [AGA] carabassera de cabell d'àngel a ) Planta de la família de les cucurbitàcies, semblant a la carabassera, originària d'Amèrica i cultivada pels seus fruits, que s'utilitzen per a fer confitures i gelees (Cucurbita ficifolia ).
5 [BOS] [AGA] carabassera de cabell d'àngel b ) Planta de la família de les cucurbitàcies, varietat de la sindriera, els fruits de la qual, de polpa blanca i més compacta, s'utilitzen per a fer confitura i gelees (Citrullus lanatus var. citroides ).
6 [BOS] [AGA] carabassera de cap Carabassera d'una raça en què els fruits tenen l'aspecte d'una mena de cap cofat amb un turbant (Cucurbita maxima var. turbaniformis ).
7 [BOS] [AGA] carabassera de menjar Carabassera de bou.
8 [BOS] [AGA] carabassera de pelegrí Carabassera vinatera.
9 [BOS] [AGA] carabassera de rabequet Carabassera de bou.
10 [BOS] [AGA] carabassera de turbant Carabassera de cap.
11 [BOS] [AGA] carabassera vinatera [o carabassera vinera] Planta anual de la família de les cucurbitàcies, enfiladissa, de fulles cordiformes i flors blanques, d'origen paleotropical, cultivada als països calents, amb fruits de coberta resistent i prima, de formes diverses, però amb una constricció mitjana, que un cop secs i buits de la polpa han estat emprats per a contenir líquids i com a flotadors (Lagenaria vulgaris ).
