Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 152.731

71. cap 3
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Quan precedeix un adverbi, sol, o en altres casos en combinació amb a, expressa relacions que denoten: Direcció a. Vine cap aquí. Ves cap allà. Cap amunt. Cap avall. Cap a la dreta. Cap a l'esquerra. Me'n vaig cap a casa, que tinc tard. Au, cap a estudi, que [...]
72. Semblar + infinitiu: sembla sentir o sembla que sent? / sembla ser que o sembla que?
Font Fitxes de l'Optimot
pronom de datiu. Ara bé, la subordinada d'infinitiu només sol aparèixer quan aquest infinitiu és de percepció (veure, sentir, notar, etc). Per exemple: Em va semblar que sentia cops a l'altra habitació o Em va semblar sentir cops a l'altra habitació. Ens semblava haver-la vist a l'escola o Ens semblava [...]
73. 'més... que' o 'més... de'?; 'menys... que' o 'menys... de'? / Els quantificadors comparatius: 'tan', 'tant', 'més' i 'menys' / Comparatives d'igualtat, superioritat i inferioritat
Font Fitxes de l'Optimot
Les construccions comparatives se solen construir amb els quantitatius tan, tant, més i menys. Poden establir una relació d'igualtat (El despatx és tan petit com el teu) o de desigualtat (Fa més calor que l'any passat, Tinc menys deures que el trimestre passat).  1. Comparatives d'igualtat [...]
74. posar per cas
Font Fitxes de l'Optimot
La locució verbal posar per cas significa 'suposar a manera d'exemple'. Per exemple: Podria comprar un pis, poso per cas l'any que ve, i encara tinc marge per fer una hipoteca abans de jubilar-me. Posem per cas que hi ha un tren a les 11 h, et podries quedar fins a les 10 h.  [...]
75. fotut -uda
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
76. sentiment
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Moviment, impuls, de l'ànima, produïts per causes espirituals. Sentiments d'amistat. És un home de bons sentiments. Els sentiments naturals. Estat de l'ànim afligit per un esdeveniment trist, dolorós. Tinc el sentiment de dir-vos que ho hem perdut tot. Manera d'apreciar. No havies [...]
77. Règim dels adjectius diferent i distint: diferent de o diferent que?, distint de o distint que?
Font Fitxes de l'Optimot
Els adjectius diferent i distint estableixen comparacions de desigualtat. Aquesta comparació es pot expressar, per exemple, per mitjà d'un complement de l'adjectiu, que pot ser introduït per la preposició de (o a) o bé per la conjunció que. Es fa servir la preposició de (o a) en els contextos [...]
78. Sonorització o ensordiment de la essa en posició final no absoluta: els avis, els savis...
Font Fitxes de l'Optimot
imperatius seguits de pronom feble que comencen per vocal (ves-hi). Per exemple: els avis, el famós amic, els dies, els mesos, examic, fes-ho. En canvi, es pronuncia sord el so de s seguit d'un so sord. Per exemple: els savis, el famós plat, els tinc, arròs covat, experts, ves-te'n, fes-t'ho mirar. Font [...]
79. Les oracions subordinades de relatiu sense antecedent: el que o el què? / demana el què vulguis o demana el que vulguis?
Font Fitxes de l'Optimot
En les oracions de relatiu, l'antecedent del pronom relatiu pot ser explícit o no. En el primer cas, l'oració relativa és adjectiva, i en el segon, és substantiva. Per exemple: La casa que vull té una terrassa davant de mar (oració relativa adjectiva: l'antecedent del relatiu que és la casa). El [...]
80. Relatiu col·loquial amb el nexe que: L'església que el campanar és romànic
Font Fitxes de l'Optimot
En registres col·loquials, s'utilitza una construcció que consisteix a introduir una oració de relatiu per mitjà del nexe que. Atès que aquest que no duu a terme cap funció sintàctica dins de l'oració de relatiu, aquesta funció l'ha d'exercir un altre element: 1. Generalment, un pronom feble. Per [...]
Pàgines  8 / 15.274 
<< Anterior  Pàgina  3  4  5  6  7  8  9  10  11  12  13  Següent >>