Optimot. Consultes lingüístiques

Resultats de la cerca frase exacta: 181

Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)

m 1 any. Tiene cuarenta años cumplidos, té quaranta anys complerts. El año 3 antes de Cristo, l'any 3 abans de Crist. Ir para (o acercarse a) los quince años, anar pels (o acostar-se als, o ranejar als) quinze anys. 2 [período de un año] any. El año que viene, l'any que ve (o venidor, o vinent). 3 [...]

172. tard

Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)

adv. a alta hora. Sempre retira a altes hores de la matinada. tardanamento amb tardança tardívolament a misses dites. Sempre arribes a misses dites. a tres quarts de quinze gran dia, tard al matí. gran nit, tard a la nit. Ja era gran nit quan va tornar. a altes hores de la nit Cp. a deshora [...]

173. abstret

Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)

suspens. recol·lecte, abstret de les coses terrenals per a lliurar-se a la meditació de les espirituals. ésser un contemplatiu, ésser de tarannà abstret. no tocar de peus a terra tenir el cap a tres quarts de quinze absent preocupat distret comptar les bigues, distreure's durant una conversa, absorbit [...]

174. Simbols [PDF, 313 kB]

Font Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística

Els símbols són el cas menys conflictiu d'abreviació, on es presenten menys vacil·lacions i hi ha uns criteris més homogenis. Aquest abreujament afecta només l'escriptura, ja que els símbols es llegei- xen desplegant-los. 15 m2 quinze metres quadrats 5 €/kg cinc euros el quilo Majoritàriament [...]

175. menjar 2

Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)

veces(fam.). A quinze anys ja es guanyava les veces. garrofes(fam.), íd. ranxo, menjar que es fa per a molts o que s'hi assembla. gasòfia, menjar constituït per les restes de diferents menjars. ordinari(m.), menjar de cada dia d'una casa. Cp. fregit, freginat, trinxat aliment [...]

176. cabeza (castellà)

Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)

sentar la cabeza fig posar seny. 118 ser duro de cabeza tenir el cap dur. 119 subírsele a alguien una cosa a la cabeza pujar a algú una cosa al cap. 120 tener la cabeza a las once (o a pájaros) [distraído] tenir el cap a tres quarts de quinze. 121 tener la cabeza a las once (o a pájaros) [no tener juicio [...]

177. cap 1

Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)

taula estar a la cabecera de la mesa. 117 tallar (o llevar) el cap cortar la cabeza. 118 tants caps tants barrets fig cada maestrillo tiene su librillo, tantos hombres, tantos pareceres, tantas seseras, tantas monteras. 119 tenir el cap a tres quarts de quinze fig i fam [estar distret] estar en Babia (o [...]

cap¹

m
1 anat cabeza f. Donar-se un cop al cap, darse un golpe en la cabeza.
2 [intel·ligència] cabeza f, caletre fam, pesquis fam. Tenir cap, tener cabeza.
3 [capital] cabeza f. Cap de municipi, cap de comarca, cabeza de municipio, cabeza de comarca.
4 [individu] cabeza f. Dos caramels per cap, dos caramelos por cabeza.
5 [de bestiar] cabeza f.
6 [vida] cabeza f. Demanar el cap d'algú, pedir la cabeza de alguien.
7 [part més alta] cabeza f. El cap d'una muntanya, la cabeza de una montaña.
8 [part anterior] cabeza f.
9 [d'un martell, mall, etc] cabeza f.
10 [extrem] cabo. El cap d'una corda, el cabo de una cuerda.
11 [d'una biga] cabeza f.
12 geog cabo.
13 heràld jefe, frente.
14 tèxt [tros de roba] cabeza f.
15 a què treu cap...? ¿a qué viene...?
16 a l'altre cap del món fig i fam [molt lluny] al fin del mundo, en el quinto infierno.
17 abaixar (o acotar) el cap agachar (o bajar, o doblar) la cabeza.
18 aixecar (o alçar) el cap fig [superar dificultats] alzar (o levantar) cabeza.
19 al cap de al cabo de, a la vuelta de.
20 al cap de poc [poc després] al poco, a poco de.
21 al cap i a la fi (o al cap i a l'últim, o al cap darrer) al fin y al cabo, en fin de cuentas, después de todo.
22 amagar el cap sota l'ala fig [inhibir-se] esconder (o meter) la cabeza bajo el ala.
23 amb el cap baix (o cot, o jup) cabizbajo, con la cabeza baja.
24 amb el cap ben alt [amb dignitat] con la cabeza bien alta.
25 amb el cap descobert [sense barret] con la cabeza descubierta.
26 anar de cap per avall (o anar cap per avall) fig i fam andar manga por hombro (o patas arriba).
27 anar amb el cap sota l'ala fig [desanimat] estar alicaído (o cabizbajo).
28 anar calent de cap fig i fam [anar begut] ir cargado (o borracho), estar hecho una cuba.
29 anar el cap enfora fig [rodar] írsele a uno la cabeza.
30 anar-hi el cap en alguna cosa jugarse la cabeza (o el cuello) en algo.
31 anar-se'n amb les mans al cap [resultar perjudicat] salir con las manos en la cabeza.
32 anar-se'n (o fugir) del cap alguna cosa irse algo de la cabeza.
33 assentar-se-li a algú el cap fam [posar seny] sentar la cabeza. A aquest noi ja se li ha assentat el cap, este chico ya ha sentado la cabeza.
34 assentir amb el cap asentir con la cabeza.
35 ballar pel cap [recordar vagament] rondar por la cabeza.
36 cap atòmic tecnol cabeza atómica.
37 cap baix (o cot) cabizbajo, con las orejas gachas.
38 cap blanc [cabells blancs] cabello canoso.
39 cap boig (o cap calent, o de pardals, o de trons, o desgavellat, o fluix, o sense cervell, o verd) cabeza vacía (o hueca, o a pájaros, o llena de pájaros, o de chorlito).
40 cap buit (o d'ase, o de carbassa) [curt d'enteniment] cabeza dura.
41 cap d'ala [eminència] personalidad.
42 cap d'any día de año nuevo, día primero de año.
43 cap d'any [aniversari] aniversario, cabo de año. Avui és el cap d'any de la seva mort, hoy es el aniversario de su muerte.
44 cap d'ase ict [Eutrigla gurnardus] lira.
45 cap de brot bot flor (o fruto) terminal.
46 cap de llinyol [de sabater] trozo de bramante (o cordel).
47 cap de mort [d'un esquelet] calavera.
48 cap de mort gràf cabeza de muerto.
49 cap de mort [carn de bou, de porc] babilla.
50 cap de núvol nube de verano.
51 cap de partit [població] cabeza de partido.
52 cap de peça [d'un teixit] cabeza.
53 cap de platja, de pont mil cabeza de playa, de puente.
54 cap de setmana fin de semana.
55 cap de taula [lloc d'honor] cabecera de la mesa.
56 cap de turc cabeza de turco.
57 cap d'olla zool [Globicephala sp] calderón.
58 cap magnètic elect cabezal magnético.
59 cap per a lligar cabo suelto.
60 cap per amunt cabeza arriba.
61 cap per avall cabeza abajo, boca abajo.
62 cap per avall [desordenat] patas arriba.
63 cap per cap [tant per tant] por el mismo precio, en igualdad de circunstancias.
64 cap roig ict [escórpora] cabracho, raño.
65 caps blancs bot [Alyssum maritimum] mastuerzo marítimo.
66 caps d'ase bot [tomanyí] cantueso, tomillo borriquero, hierba de san Juan.
67 caure de cap caer de cabeza, dar de cabeza en el suelo.
68 començar de cap i de nou fig i fam [hacer] borrón y cuenta nueva. Per mi, comencem de cap i de nou, por mí, borrón y cuenta nueva. Caldrà començar de cap i de nou, habrá que hacer borrón y cuenta nueva.
69 d'un cap a l'altre de uno al otro extremo.
70 d'un cap a l'altre de la terra de un extremo al otro de la tierra, en toda la redondez de la tierra, a lo largo y ancho de la tierra.
71 de cap de cabeza.
72 de cap a cap (o de cap a peus) fig [completament] de cabo a rabo, de pies a cabeza.
73 de cap a cap (o de cap a peus) fig [perfecte] de pies a cabeza, hecho y derecho. És un senyor de cap a peus, es un señor de pies a cabeza.
74 de cap i de nou fig [des del principi] desde el principio, de nuevo.
75 donar cap [a un projecte] llevar a cabo.
76 dur al cap [projectar] tener en la mente.
77 dur de cap duro de entendederas (o de mollera).
78 dur de cap [tossut] de cabeza dura.
79 dur de cap una cosa tener el propósito (o la intención) de hacer una cosa.
80 escalfar-se el cap fig i fam [preocupar-se] calentarse la cabeza, calentarse (o devanarse) los sesos.
81 ésser un cap calent fig ser caliente de cascos.
82 estar malament del cap andar mal de la cabeza.
83 estar tocat del cap fig estar tocado de la cabeza, andar mal de la cabeza.
84 fer aixecar (o alçar) el cap a algú fig hacer levantar la cabeza a uno.
85 fer ballar el cap a algú llevar (o traer) a uno de cabeza.
86 fer el cap viu estar al tanto.
87 fer perdre el cap hacer perder el juicio, volver tarumba.
88 fer un cap nou fam romperle a uno los huesos (o un hueso).
89 fer volar el cap a algú fig i fam [matar] levantar (o saltar) la tapa de los sesos a uno.
90 inflar (o omplir) el cap a algú (amb idees) fig hinchar (o calentar) la cabeza a alguien, llenarle la cabeza de aire (o de pájaros, o de viento).
91 inflar (o omplir) el cap fig i fam [donar la llauna] darle a uno dolores de cabeza.
92 jugar-s'hi el cap fam [apostar] jugarse la cabeza (o el cuello).
93 lligar caps fig atar cabos.
94 mal cap mala cabeza.
95 no alçar (o aixecar) el cap fig no alzar (o levantar) cabeza.
96 no cabre una cosa al cap fig no caber una cosa en la cabeza.
97 no deixar caps per lligar no dejar cabo suelto.
98 no perdre el cap fig [conservar la serenitat] no perder la cabeza.
99 no saber pas per quin cap agafar-ho fig no saber por dónde agarrarlo (o cogerlo).
100 no tenir cap ni centener (o peus) fig [ser absurd] no tener pies ni cabeza.
101 no treu cap a res no conduce a nada (o a ninguna parte).
102 omplir el cap de cascavells fig i fam levantar de cascos.
103 passar pel cap a algú alguna cosa [acudir-se-li] pasarle (o pasársele) una cosa a alguien por la cabeza.
104 pel cap alt como mucho, a lo más, todo lo más, como máximo, a lo sumo.
105 pel cap baix por lo menos, como mínimo.
106 per cap [repartiment] por cabeza, por barba.
107 per un cap [guanyar o perdre] por una cabeza.
108 perdre el cap [per algú] perder la cabeza, beber los vientos por.
109 posar el cap com un tabal (o un timbal, o tres quartans) [marejar, atordir] calentarle a alguien la cabeza.
110 posar-se-li (o ficar-se-li) a algú una cosa al cap ponérsele (o metérsele) a alguien una cosa en la cabeza.
111 prendre de cap d'esquila fam coger ojeriza (o manía, o tirria).
112 pujar a algú alguna cosa al cap [els diners, la fama] subírsele a alguien una cosa a la cabeza.
113 rodar el cap dar vueltas la cabeza, írsele a uno la cabeza.
114 rompre's (o trencar-se) el cap fam romperse (o quebrarse) la cabeza.
115 saber de cap a peus (o saber pel cap dels dits) saber al dedillo.
116 seure al cap de taula estar a la cabecera de la mesa.
117 tallar (o llevar) el cap cortar la cabeza.
118 tants caps tants barrets fig cada maestrillo tiene su librillo, tantos hombres, tantos pareceres, tantas seseras, tantas monteras.
119 tenir el cap a tres quarts de quinze fig i fam [estar distret] estar en Babia (o en las Batuecas, o en la inopia, o en la nubes, o en la luna), tener la cabeza a las once.
120 tenir el cap ben clar tener la cabeza muy clara, estar en su pleno conocimiento (o en su sano juicio).
121 tenir el cap espès (o carregat) tener la cabeza como un bombo (o embotada, o pesada).
122 tenir el cap ple de fum (o de grills, o de pardals, o de vent) [no tenir seny] tener pájaros en la cabeza (o tener la cabeza llena de pájaros, o tener la cabeza a pájaros).
123 tirar-s'hi de cap fig [arriscar-se] echarse al agua.
124 trencar el cap a algú fig i fam retorcer a uno el pescuezo.
125 trencar-se el cap fig [cavil·lar] romperse la cabeza.
126 treure cap a conducir a. A què treu cap?, ¿a qué conduce?
127 treure el cap sacar la cabeza, asomarse. Treure el cap per la finestra, asomarse a la ventana.
128 treure el cap fig [començar a sortir] sacar la cabeza, apuntar, asomar. Sembla que l'hivern ja treu el cap, parece que el invierno saca la cabeza. El blat ja treu el cap, el trigo ya asoma.
129 treure's una cosa del cap quitarse algo de la cabeza.
130 treure a algú una cosa del cap quitar a alguien una cosa de la cabeza.
131 val més ésser cap de lluç que cua d'estruç (o val més ésser cap d'arengada que cua de lluç [o de pagell, o de rajada]) más vale (o mejor) ser cabeza de ratón que cola de león, más vale (o mejor) ser cabeza de sardina que cola de salmón.
132 venir al cap venir a la cabeza (o a la mente).
133 volar-se el cap fig i fam [suïcidar-se] levantarse (o saltarse) la tapa de los sesos.

m i f
134 [persona] jefe -fa, cabeza. Cap de bàndol, de la tribu, jefe de banda, de la tribu. La cap del departament de vendes, la jefa del departamento de ventas.
135 [d'un llinatge] cabeza.
136 alt cap mil alto mando.
137 cap de claca teatr jefe de clac, primer alabardero.
138 cap de corda [alpinisme] cabeza (o primero) de cordada.
139 cap de dansa [capdanser] maestro de baile, primer bailarín.
140 cap de dansa fig [capdavanter] amo del cotarro.
141 cap de dol [en un enterrament] presidencia del duelo.
142 cap de família (o de casa) cabeza de familia.
143 cap de govern [president] jefe de gobierno.
144 cap de llinatge cabeza de linaje.
145 cap de negociat jefe de negociado.
146 cap de sèrie esport cabeza de serie.
147 cap d'esquadra mil jefe de escuadra.
148 cap d'estació ferroc jefe de estación.
149 cap d'estat jefe de Estado.
150 cap de taula [en un àpat] el que preside la mesa.
151 cap rapat [f cap rapada] cabeza rapada.
152 en cap loc adj jefe, en jefe. Conseller en cap, consejero jefe.

Abreviacions

178. dia

Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)

, usat només en l'expressió l'altre diassa o diasses, l'altre dia, dies passats, fa dies, tant si són un o dos com quinze o vint, però sense passar d'un mes. fèria, qualsevol dia de la setmana, llevat del dissabte i del diumenge. Usat molt rarament, fora de l'estil eclesiàstic. dia feiner (o obrer, o [...]

179. Simbols. Escriptura [PDF, 313 kB]

Font Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística

litre, que té doble grafia (l, L). També s'escriuen amb majúscula els prefixos correspo- nents als múltiples més grans del sistema internacional d'unitats (vegeu l'apartat 3.2 del capítol «Símbols»). 3 kg tres quilograms 15 J quinze joules 200 kJ dos-cents quilojoules 5 l o 5 L cinc litres [...]

180. Documentació jurídica. La interlocutòria. Exemple [PDF, 734 kB]

Font Documentació jurídica i administrativa
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística

INTERLOCUTÒRIA Jutgessa: Sra. Joana Puig i Mirta Berga, 22 de desembre de 2001 FETS 1. La resolució d'aquest Jutjat de data 20 de juny de 2001 declarà Carles Clar i Fer- reny en estat legal de suspensió de pagaments i d'insolvència definitiva, i li concedí un termini de quinze dies per consignar o fiançar l [...]

Abreviacions

Pàgines 18 / 19
<< Anterior Pàgina 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 Següent >>