171.
año
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 any. Tiene cuarenta años cumplidos, té quaranta anys complerts. El año 3 antes de Cristo, l'any 3 abans de Crist. Ir para (o acercarse a) los quince años, anar pels (o acostar-se als, o ranejar als) quinze anys. 2 [período de un año] any. El año que viene, l'any que ve (o venidor, o vinent). 3 [...]
|
172.
tard
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
adv. a alta hora. Sempre retira a altes hores de la matinada. tardanamento amb tardança tardívolament a misses dites. Sempre arribes a misses dites. a tres quarts de quinze gran dia, tard al matí. gran nit, tard a la nit. Ja era gran nit quan va tornar. a altes hores de la nit Cp. a deshora [...]
|
173.
abstret
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
suspens. recol·lecte, abstret de les coses terrenals per a lliurar-se a la meditació de les espirituals. ésser un contemplatiu, ésser de tarannà abstret. no tocar de peus a terra tenir el cap a tres quarts de quinze absent preocupat distret comptar les bigues, distreure's durant una conversa, absorbit [...]
|
174.
Simbols
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Els símbols són el cas menys conflictiu d'abreviació, on es presenten menys vacil·lacions i hi ha uns
criteris més homogenis. Aquest abreujament afecta només l'escriptura, ja que els símbols es llegei-
xen desplegant-los.
15 m2 quinze metres quadrats
5 ¤/kg cinc euros el quilo
Majoritàriament [...]
|
175.
menjar 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
veces(fam.). A quinze anys ja es guanyava les veces. garrofes(fam.), íd. ranxo, menjar que es fa per a molts o que s'hi assembla. gasòfia, menjar constituït per les restes de diferents menjars. ordinari(m.), menjar de cada dia d'una casa. Cp. fregit, freginat, trinxat aliment [...]
|
176.
cabeza
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
sentar la cabeza fig posar seny. 118 ser duro de cabeza tenir el cap dur. 119 subírsele a alguien una cosa a la cabeza pujar a algú una cosa al cap. 120 tener la cabeza a las once (o a pájaros) [distraído] tenir el cap a tres quarts de quinze. 121 tener la cabeza a las once (o a pájaros) [no tener juicio [...]
|
177.
cap 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
taula estar a la cabecera de la mesa. 117 tallar (o llevar) el cap cortar la cabeza. 118 tants caps tants barrets fig cada maestrillo tiene su librillo, tantos hombres, tantos pareceres, tantas seseras, tantas monteras. 119 tenir el cap a tres quarts de quinze fig i fam [estar distret] estar en Babia (o [...]
|
178.
dia
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, usat només en l'expressió l'altre diassa o diasses, l'altre dia, dies passats, fa dies, tant si són un o dos com quinze o vint, però sense passar d'un mes. fèria, qualsevol dia de la setmana, llevat del dissabte i del diumenge. Usat molt rarament, fora de l'estil eclesiàstic. dia feiner (o obrer, o [...]
1 jorn. Encara no era de jorn quan es llevà. jornada, el dia considerat en relació al temps que fa. diada, dia assenyalat, en què se celebra alguna cosa o l'assignat a fer quelcom. La diada de Corpus. També, el dia en relació al temps que fa. Ahir vam tenir una diada molt calorosa. diassa, dia, usat només en l'expressió l'altre diassa o diasses, l'altre dia, dies passats, fa dies, tant si són un o dos com quinze o vint, però sense passar d'un mes. fèria, qualsevol dia de la setmana, llevat del dissabte i del diumenge. Usat molt rarament, fora de l'estil eclesiàstic. dia feiner (o obrer, o laborable, o d'entre setmana), dia en què hom treballa, qualsevol dia que no sigui festa. dia de cada dia, íd. dia feriat, dia d'entre setmana, que no és de festa, però que es fa festa. Es diu esp. dels dies en què els tribunals estan tancats. dia de festa (o festiu) dia de folga, íd. dia de precepte o dia de missa, dia en què l'Església catòlica té manat d'anar a missa. festa de precepte (o de guardar, o colenda, o manada), íd. dia de peix o dia de magre, dia en què l'Església catòlica prohibeix de menjar carn, per oposició a dia de carn o dia de gras. 2 Dia de camp: → forada. 3 De dia: A trenc d'alba. A l'alba. Gran dia, ja ben entrat el dia. Ja era gran dia quan es llevà. A ple dia. A ple migjorn. Al fil del dia. Al pic del dia. A la caiguda del dia, etc. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
179.
Simbols. Escriptura
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
litre, que té doble grafia (l, L). També s'escriuen amb majúscula els prefixos correspo-
nents als múltiples més grans del sistema internacional d'unitats (vegeu l'apartat 3.2 del capítol
«Símbols»).
3 kg tres quilograms
15 J quinze joules
200 kJ dos-cents quilojoules
5 l o 5 L cinc litres [...]
|
180.
Documentació jurídica. La interlocutòria. Exemple
[PDF, 734 kB]
Font
Documentació jurídica i administrativa
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
INTERLOCUTÒRIA Jutgessa: Sra. Joana Puig i Mirta Berga, 22 de desembre de 2001 FETS 1. La resolució d'aquest Jutjat de data 20 de juny de 2001 declarà Carles Clar i Fer- reny en estat legal de suspensió de pagaments i d'insolvència definitiva, i li concedí un termini de quinze dies per consignar o fiançar l [...]
|