1 v. tr. [LC] Refer (una cosa trencada) ajuntant-ne els bocins, afegir. Ell trencà el càntir i volia que jo l'hi confegís. 2 1 tr. [LC] [PE] Llegir (un mot) anomenant primer per llur ordre les lletres de cada síl·laba, dient llavors la síl·laba, i ajuntant finalment les síl·labes. Confegir un mot. Un infant que comença a confegir. 2 2 tr. [LC] Llegir lentament i amb dificultat.
