1.
empalar 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clavar (algú) en un pal, especialment introduït per l'anus. En alguns països empalaven els condemnats a mort. Ordenar (dos o més escuts heràldics) mitjançant l'empalament. [...]
|
2.
empalar 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar amb la pala. En un frontó o un trinquet, picar amb la pala (la pilota) per llançar-la de nou contra la paret. [...]
|
3.
empalar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
4.
empalar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Colpejar la pilota amb el punt d'impacte d'una pala, una paleta o una raqueta. [...]
|
5.
empalar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [suplicio] empalar. 2 esport empalar. v pron amer 3 [obstinarse] entestar-se, obstinar-se. 4 [aterirse] embalbir-se, entumir-se. [...]
|
6.
empalar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [clavar en un pal] empalar. 2 coger con la pala. 3 esport [frontó] empalar. [...]
|
7.
empalament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'empalar, clavant en un pal; l'efecte. Ordenament o composició en pal de dues o més armories senceres en un sol escut heràldic. [...]
|
8.
foradar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. mandrinar, eixamplar un forat amb el mandrí. fresar, eixamplar l'entrada d'un forat amb una fresa. Cp. empalar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
fer un forat o fer forats perforar. Perforar una roca. traucar traspassar. La bala li traspassà la cuixa. traspunxar, foradar de part a part amb un objecte punxant. crivellar (≠ clivellar), fer un gran nombre de forats. El va crivellar a trets de metralladora. esvorancar, fer un esvoranc en alguna cosa. En enfilar-se a l'arbre, un estroncany li va esvorancar les calces. esbornagar, íd. buidar, practicar un buit o un forat en un sòlid. cosir (fig.). El va cosir a ganivetades. Una cara cosida de verola. barrinar, foradar amb la barrina. tribanar, íd. (tribana = barrina). trepar, perforar, fer calats, perforant amb el trepant. banyarriquerar o riquerar, omplir de forats semblants als que fa el banyarriquer (espècie de corc) en la fusta. corcar (→) picar, fer un petit forat a la pell amb el bec, fibló, agulla, etc. fiblar, fer un petit forat en una bota per treure'n un poc de vi. També es diu de la pell, com picar. tatxolinar, íd. sagnar (un recipient) o fer una sagnia (en un recipient), fer-li un forat perquè en surti el líquid que conté. trepanar, foradar el crani amb el trepà. enfilar. L'enfilà amb l'espasa. enferrar o enferrissar, traspassar amb el ferro d'una arma. mandrinar, eixamplar un forat amb el mandrí. fresar, eixamplar l'entrada d'un forat amb una fresa. Cp. empalar © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
9.
matar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
escanyaro estrangular ofegar. A l'edat mitjana hom ofegava els sodomites. esfreixurar estriparo treure les tripes desentranyar esventrar empalar. Els turcs empalaven els condemnats a mort. apunyalar coltellejar lapidar, matar a pedrades. assagetar dardar gasejar. Hitler feu gasejar prop [...]
|