1.
empalar 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clavar (algú) en un pal, especialment introduït per l'anus. En alguns països empalaven els condemnats a mort. Ordenar (dos o més escuts heràldics) mitjançant l'empalament. [...]
|
2.
empalar 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar amb la pala. En un frontó o un trinquet, picar amb la pala (la pilota) per llançar-la de nou contra la paret. [...]
|
3.
empalar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
4.
empalar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Colpejar la pilota amb el punt d'impacte d'una pala, una paleta o una raqueta. [...]
|
5.
empalar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [suplicio] empalar. 2 esport empalar. v pron amer 3 [obstinarse] entestar-se, obstinar-se. 4 [aterirse] embalbir-se, entumir-se. [...]
|
6.
empalar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [clavar en un pal] empalar. 2 coger con la pala. 3 esport [frontó] empalar. [...]
|
7.
empalament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'empalar, clavant en un pal; l'efecte. Ordenament o composició en pal de dues o més armories senceres en un sol escut heràldic. [...]
|
8.
foradar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. mandrinar, eixamplar un forat amb el mandrí. fresar, eixamplar l'entrada d'un forat amb una fresa. Cp. empalar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
9.
matar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
escanyaro estrangular ofegar. A l'edat mitjana hom ofegava els sodomites. esfreixurar estriparo treure les tripes desentranyar esventrar empalar. Els turcs empalaven els condemnats a mort. apunyalar coltellejar lapidar, matar a pedrades. assagetar dardar gasejar. Hitler feu gasejar prop [...]
1 occir llevar la vida donar mort vessar sang o fer córrer sang desfer-se (d'algú) (fig.) suprimir liquidar (fig.) deixar al seti (o al siti), matar instantàniament. enviar a l'altre món pelar (vulg.) fer la pell (a algú) (vulg.) escabetxar (fam.) despatxar (pop.) estesar, estassar o deixar estès rematar, acabar de matar algú que ja era ferit mortalment. donar el cop de gràcia, íd. assassinar (→), matar amb premeditació i traïdoria. executar o ajusticiar, matar algú que ha estat condemnat a mort. afusellar passar per les armes (en argot militar) linxar, matar algú sense formació de judici. penjar guillotinar electrocutar garrotar o donar garrot, matar escanyant la víctima amb una corda que hom estreny valent-se d'un garrot. estossar o estossinar, matar a cops. colltorçar, colltòrcer o torçar el coll desnucar o rompre el coll llevar el cap decapitar o escapçar, tallar el coll. degollar escanyar o estrangular ofegar. A l'edat mitjana hom ofegava els sodomites. esfreixurar estripar o treure les tripes desentranyar esventrar empalar. Els turcs empalaven els condemnats a mort. apunyalar coltellejar lapidar, matar a pedrades. assagetar dardar gasejar. Hitler feu gasejar prop de sis milions de jueus. emmetzinar (→) enrodar, com hom feia a l'edat mitjana. esquarterar penjar o enforcar delmar, matar-ne de cada deu un, especialment com a càstig, usat en l'exèrcit, en temps de guerra. exterminar, matar tot un poble, tota una família, etc., o una plaga de paràsits, de rates, etc. sacrificar, matar un animal per al consum. 2 (matar-se pron.). Llevar-se la vida. suïcidar-se trencar-se (o rompre's) el coll, matar-se en un accident. entrematar-se, matar-se mútuament, dos o més. 3 Fig. cansar-se esforçar-se escarrassar-se (→) treballar a esclat de mort (El participi passat de matar és matat o mort. Un home que havia mort [o matat] un cavaller.) © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |