FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbust caducifoli de la família de les saxifragàcies, de fulles oposades, ovades o el·líptiques, i flors blanques amb quatre pètals, molt oloroses, cultivat en jardineria (Philadelphus coronarius). Flor de la xeringuilla. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., foradat de part a part per una petita obertura, generalment circular, que deixa veure el camper, s'aplica a una peça o a un moble. Un sautor perforat. Una flor perforada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Roca a flor de terra que fa un clap nu de vegetació. Sot fet al camp i cobert amb volta de pedra i argelagues, per a recollir i aprofitar l'aigua de la pluja. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
V. herba. fetgera blanca Herba de la família de les saxifragàcies, de fulles cordiformes, en roseta basal, i flor terminal, solitària i blanca, comuna en aiguamolls i prats humits de muntanya (Parnassia palustris). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desproveït de peduncle, pecíol o altra mena de suport. Fulles sèssils. Flor sèssil. Fruit sèssil. Apoteci sèssil. En anat., inserit en una base extensa, no pediculat. Que viu sedentàriament, subjecte a un substrat ferm. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part o òrgan en forma de llengüeta. Apèndix de la fulla, en la junció del limbe i el pecíol. Flor d'una composta amb la corol·la prolongada en una llengüeta formada per tots els pètals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba del gènere Stipa, de la família de les gramínies, de fulles sovint plegades o convolutes i d'espiguetes amb una sola flor, amb arestes llargues, disposades en panícula, sovint vistosa quan és madura, que es fa sobretot en llocs secs. pelaguer junci Sanadella [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En bot., zigomorf i dividit en dues parts en forma de llavis o amb un sol llavi, s'aplica a la corol·la o al calze. Que té la corol·la labiada. Una flor, una planta, labiada. Família de plantes dicotiledònies, integrada per unes 3.000 espècies herbàcies o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cua o suport d'una flor, d'un fruit o d'una inflorescència ben delimitada. Banda de matèria blanca que uneix diferents parts de la massa encefàlica. Peduncles del cerebel. Prolongació del cos dels animals de vida sedentària per la qual es queden enganxats a una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que gira fàcilment. Que és mudadís i inconstant. La roda voluble de la Fortuna. És una dona molt voluble: ja ha tornat a canviar de parer. En bot., que s'enfila entortolligant-se en un suport. Una flor voluble. [...]
