1.
trencar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer trossos o fragments (alguna cosa dura) colpint-la, prement-la. Trencar un vidre, un mirall, un plat. Trencar pedra. Trencar ametllons, avellanes, nous, pinyons. Trencar fusta. Trencar-se algú algun os. Trencar-se un braç, una cama. Trencar un tracte. Trencar la fe jurada, la paraula [...]
|
2.
trencar
Font
Verbs conjugats
Conjugació del verb que heu cercat.
[...]
|
3.
trencar el servei
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Guanyar el joc durant el qual l'adversari té el servei. [...]
|
4.
trencar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Fer que quelcom perdi alguna de les seves qualitats. [...]
|
5.
trencar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Fer trossos o fragments una cosa, fracturar. [...]
|
6.
trencar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Canviar bruscament de trajectòria, una pilota, com a conseqüència de l'impacte amb un objecte. [...]
|
7.
trencar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Fer trossos, un tirador, el plat contra el qual apuntava. [...]
|
8.
trencar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [un vidre, etc] romper, quebrar. 2 [ametlles, etc] cascar, partir, quebrar, quebrantar. 3 med [fracturar] romper, fracturar, quebrar, quebrantar. 4 [doblegar] doblar. 5 [entravessar-se] cruzar, atravesar. Un riu que trenca un camí, un río que cruza un camino. 6 [començar] abrir. Trencar la [...]
|
9.
trencar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 rompre petar. Li va petar un braç (fam.) fracturar, es diu esp. d'un os. trossejar(->) esbocinar(->) esmicolar(->) esdernegaro fer dernes, trencar una cosa, esp. de terrissa. estronyar, trencar un tronc, branca, canya, etc. esbardellar, trencar amb violència una cosa. escantellaro [...]
1 rompre petar. Li va petar un braç (fam.) fracturar, es diu esp. d'un os. trossejar (→) esbocinar (→) esmicolar (→) esdernegar o fer dernes, trencar una cosa, esp. de terrissa. estronyar, trencar un tronc, branca, canya, etc. esbardellar, trencar amb violència una cosa. escantellar o descantellar, trencar cantells d'una cosa. esvorellar, trencar la vora (d'un objecte). escantonar, íd. esvinçar, trencar incompletament, desballestar, desllorigar. esvorancar o esbornagar, trencar una cosa fent-hi un esvoranc. badar (tr.), produir una fenedura. Li va badar el cap d'una pedrada. esquerdar (→) esbotzar (→), trencar una cosa exercint una pressió sobre d'ella. esclafar (→) esclofollar. Esclofollar ametlles. camatrencar, trencar les cames d'un animal. escuixar o escuixolar, trencar una cuixa o les cuixes. desbrocar (→), trencar el broc. esberlar (→), trencar en el sentit de les fibres. Esberlar llenya. esventrar, trencar completament un atuell, un mur, etc. espuntar o despuntar, trencar la punta d'una cosa. fer peces (una cosa) Cp. consentir una cosa 2 Trencar la terra: → rompre. 3 (trencar-se pron.) rompre (intr.). Les ones rompien contra les roques. escarxar-se, fer-se miques, una cosa, en topar violentament contra una altra. colltrencar-se, trencar-se, una cosa, pel coll. L'ampolla del vi ha caigut i s'ha colltrencat. esmorrar-se, trencar-se els nas, en una caiguda. rebentar (intr.) esclatar. Tant inflaren el bot, que esclatà. 4 herniar-se 5 v. intr. → girar (intr.). © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
10.
trencar aigües
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Iniciar l'evacuació del líquid àmnic que envolta el fetus, símptoma de la proximitat del part. Segons la situació del líquid (i el consegüent moment d'evacuació) hom distingeix aigües anteriors (an forewaters) i aigües posteriors (an hindwaters). [...]
|