FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dignitat, càrrec, de patriarca. Jurisdicció d'un patriarca. Forma d'organització social que dona la màxima autoritat social i política al pare. Forma d'organització social i política que dona el màxim poder als homes en detriment de les dones. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que refusa l'obediència a una autoritat legítima. Una ciutat rebel. Un fill rebel. Tots els rebels foren condemnats a cadena perpètua. Que s'oposa a l'acció de la justícia. Que és difícil de vèncer amb remeis. Una úlcera rebel. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'influir; l'efecte. La influència de la llum sobre la creixença de les plantes. La influència de les lletres sobre la civilització. Autoritat, ascendent, que dona aquesta acció. Exercir una influència saludable. És un home de molta influència. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Condició d'independent. Aquesta noia sempre ha volgut conservar la independència. Exempció de dependència. Situació d'una col·lectivitat, d'un poble, d'un país, etc., no sotmesos a l'autoritat d'altres. La independència d'una nació. La Guerra de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gràcia especial per la qual l'autoritat perdona algú de tota o part de la pena a què havia estat condemnat, la qual es concedeix tan sols amb tramitació prèvia d'expedient individual. Poder acordat pel papa de concedir certs beneficis eclesiàstics. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer una o més preguntes (a algú), especialment formalment, amb autoritat. El magistrat va interrogar l'acusat, un testimoni. Els candidats foren interrogats sobre geografia. Observar atentament (una cosa) per treure'n conseqüències. Interroguem la història, i ens [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dignatari de l'Església de Roma, bisbe o prelat. summe pontífex Papa1 2 1. Magistrat sacerdotal que presidia les cerimònies religioses a l'antiga Roma. Persona que, essent una autoritat en un terme, se'n preval i es dona importància. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té totes les condicions requerides, totes les qualitats, per a una cosa, per a fer una cosa. La filla del president està qualificada per a dirigir l'empresa. De mèrit, d'autoritat en una matèria. La nostra associació només admet persones qualificades. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Seti oficial o soli, d'un bisbe, d'un professor, d'una alta autoritat. El professor puja a la seva càtedra. La càtedra evangèlica. Plaça de professor de categoria superior en una universitat o altres centres de cultura. Exercir una càtedra. La càtedra de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Condició, dignitat o autoritat de capità. Edifici on són les oficines del capità. Subdivisió de comandament territorial i administrativa militar encapçalada per un tinent general amb càrrec de capità general. Dret que el capità d'un port cobra de tots [...]
