Resultats de la cerca frase exacta: 53
|
21.
quàssia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
qual, molt amargant, té propietats medicinals, com a tònic i antipalúdic, i insecticides (Quassia amara). quàssia de Jamaica Arbre de la família de les simarubàcies, de fulles pinnades, flors inconspícues en panícules axil·lars i fruit que té d'una a [...]
|
|
22.
aranja
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fruit comestible de l'aranger, globós o piriforme, molt gros, de pela groguenca o rogenca, prima, i de polpa àcida i una mica amargant. aranja gran [o aranja grossa] Fruit comestible de l'aranger gran, semblant a l'aranja, però més gros i de pela gruixuda. [...]
|
|
23.
fajol
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'aviram i antigament també per a l'alimentació humana (Fagopyrum esculentum). fajol boig [o fajol de moro] Planta de la família de les poligonàcies, molt semblant al fajol, però de flors verdoses i fruit rugós, amb caires ondulats, i de gust amargant (Fagopyrum tataricum). [...]
|
|
24.
bolet
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
amargant, que forma micorrizes amb el pi (Tricholoma fracticum i espècies afins). bolet de bou Sureny. bolet de cabra Lleterola vera. bolet de camí Terrerol 1 2. bolet de camp Camperol 3. bolet de castanyer Gírgola de castanyer. bolet de crosta Bolet de soca, de barret [...]
|
|
25.
bossa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mà de morter, de color groc o ocraci, de carn blanca i amargant (Clavariadelphus pistillaris). bossa escapçada [o bossa truncada] Bolet comestible del grup dels basidiomicets, semblant a la bossa, de basidiocarp aplanat per dalt i carn dolça (Clavariadelphus truncatus). bosses de blat [...]
|
|
26.
nou 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fruit en drupa de la noguera, subglobós, verd, de carn amargant i astringent, amb el pinyol gros de clovella bruna i rugosa formada per dues meitats fàcilment separables. Trencar, esclafar, nous. Llavor comestible de la noguera, coberta d'una fina pellofa bruna i dividida en dues [...]
|
|
27.
aigua
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
del mar és salada i amargant. Un raig d'aigua. Un doll d'aigua. Un got d'aigua. La pluja, un corrent d'aigua, la mar, etc., mateixos. Avui em sembla que tindrem aigua. Aigües salobres, dolces. Tirar-se a l'aigua. Sortir de l'aigua. Anar aigua amunt. Una peça de terra que està [...]
|
|
28.
peu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
virant a llimona a les puntes, que és amargant i purgant (Ramaria formosa). peu de rata daurat Peu de rata comestible, de branques denses, de color groc fort (Ramaria aurea i espècies afins). peu de rata gris Bolet del grup dels basidiomicets, gris, de forma més o menys ramificada [...]
peu
|
|
29.
herba
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de les gencianàcies, de fulles el·líptiques o lanceolades, les basals en roseta, les caulinars oposades, i de flors rosades o purpúries, tubuloses i amb el limbe de cinc pètals estesos, reunides en cimes corimbiformes, de gust amargant, emprada com a tònica, que es fa [...]
|
|
30.
sentxa
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Alimentació. Gastronomia
Te verd japonès que es produeix enrotllant i assecant fulles senceres, que produeix una infusió amb un contingut de teïna elevat i amb un gust amargant i aspre, amb notes fresques, perfumades i un punt de dolçor. [...]
|
peu
1 1 m. [LC] [MD] [ZOA] Part terminal de les extremitats abdominals de l'ésser humà que comprèn el tars, el metatars i els dits. Els dits dels peus. La planta del peu. Tenir els peus grossos, petits, amples, estrets, llargs. Ficar-se de peus a l'aigua. Prendre un bany de peus. Una puntada de peu. Aguantar-se amb la punta dels peus. Saltar a peus junts. Girar-se, torçar-se, un peu.
1 2 [LC] a peu loc. adv. Caminant. Els uns hi han anat a peu, els altres a cavall.
1 3 [LC] a peu coix loc. adv. Amb un peu enlaire sense tocar a terra. Anar, saltar, caminar, a peu coix. Jugar a peu coix.
1 4 [LC] a peu dret loc. adv. Dempeus.
1 5 [LC] a peu eixut loc. adv. Sense mullar-se els peus. Travessar una riera a peu eixut.
1 6 [LC] a peu ferm loc. adv. Sense recular un pas. Et vaig esperar a peu ferm tot el matí.
1 7 [LC] a peu pla loc. adv. Al mateix nivell. No ha de pujar escales: és a peu pla del carrer.
1 8 [LC] a peu rossec loc. adv. Arrossegant els peus. Caminava a peu rossec.
1 9 [LC] a peu sec loc. adv. A peu eixut.
1 10 [LC] perdre peu Quan es camina dins l'aigua, deixar de tocar el fons amb el peu.
2 1 m. [LC] anar amb peus de plom Procedir cautament, reflexionant el que hom fa.
2 2 [LC] caure als peus d'algú Prosternar-se-li als peus.
2 3 [LC] estar en peu de guerra Estar preparat a fer la guerra.
2 4 [LC] fer una cosa amb els peus Fer-la molt malament.
2 5 [LC] posar els peus en un indret Anar-hi. Fa anys que no poso els peus en aquell antre.
2 6 [LC] no tenir una cosa cap ni peus [o no tenir una cosa ni cap ni peus] V. cap¹.
2 7 [LC] posar el peu al coll a algú Vèncer-lo.
2 8 [LC] posar quelcom als peus d'algú Oferir-li-ho en homenatge.
2 9 [LC] restar en peu una dificultat (o una oferta, etc.) No haver estat vençuda, retirada.
2 10 [LC] sense cap ni peus V. cap¹.
2 11 [LC] tenir-li a algú el peu a la gola [o tenir-li a algú el peu al coll] Tenir-lo a mercè nostra.
2 12 [LC] tenir un peu a l'estrep Estar a punt d'emprendre un viatge, de començar una empresa.
2 13 [LC] tenir algú un peu a la fossa [o tenir algú un peu a la tomba] Tenir poc temps de vida, estar a punt de morir.
3 m. [LC] Part de la mitja que correspon al peu. Se m'ha estripat el peu de la mitja.
4 1 m. [MD] peu d'atleta Micosi del peu produïda pel fong Epidermophyton floccosum .
4 2 [MD] peu pla Deformitat caracteritzada per la desaparició de la pontada del peu, de manera que hom recolza tota la planta a terra.
5 1 m. [LC] [ZOA] Part terminal de les potes dels animals que correspon anatòmicament al peu o a la mà dels humans. Animals de peu rodó, de peu forcat. Menjar peus de porc.
5 2 [VE] peu de pinya Pota arronsada que alguns cavalls tenen per un defecte de conformació.
6 1 m. [LC] peu de gall a ) Peça que per la seva forma recorda la d'un peu de gall.
6 1 m. [LC] peu de gall b ) Conjunt dels senyals, solcs, etc., que parteixen d'un mateix punt.
6 2 [TRA] peu de gallina Màquina de tres peus que serveix per a aixecar grans pesos.
6 3 [TRA] peu de porc Eina del mestre d'aixa que consisteix en un alçaprem de ferro acabat en dues orelles.
7 m. [TRA] fer peu d'ànec Fondejar una nau amb tres àncores, dues a proa i una a popa.
8 1 m. [AF] [IMF] [LC] Base, cosa que serveix de suport a una altra. Una copa d'argent amb un peu de fusta. El peu d'una lletra.
8 2 [AQ] [TRA] peu dret a ) Peça col·locada verticalment per sostenir algun element de construcció o alguna altra cosa.
8 2 [AQ] [TRA] peu dret b ) Tauló que, disposat verticalment i fermat a d'altres taulons travessers, forma part d'una bastida.
8 3 m. [AQ] Balustre, barra de ferro, etc., que, posat verticalment a l'extrem inferior d'algunes escales, o d'un dels seus trams, forma part de la barana, tot sostenint-ne el passamà.
8 4 [TRA] peu de roda Gaó².
9 1 m. [LC] Part oposada a la capçalera. L'un estirava el llit pel cap, l'altre pels peus.
9 2 [AF] [BB] [LC] peu d'impremta Dades relatives a un llibre o un fullet, principalment del lloc i l'any de publicació i del nom i el domicili de l'impressor, que figuren generalment a la part inferior del dors de la portada.
9 3 [AF] [BB] peu de gravat Llegenda, generalment posada a la part baixa d'un gravat.
9 4 [AF] peu de pàgina Part baixa de la pàgina. Una nota a peu de pàgina, al peu de la pàgina.
9 5 [AD] [BB] peu d'un document Part terminal d'un text.
10 1 m. [LC] peu d'una obliqua Punt d'una recta o d'un pla en què es produeix la intersecció d'una obliqua.
10 2 [LC] peu d'una perpendicular Punt d'una recta o d'un pla en què es produeix la intersecció d'una perpendicular.
10 3 [AQ] peu de l'arc Punt on s'inicia la curvatura d'un arc.
11 1 m. [LC] donar peu a una cosa Donar-hi ocasió. Les característiques d'aquell poble han donat peu a fomentar el turisme.
11 2 [LC] prendre peu d'una cosa Valer-se'n com a pretext, com a ocasió.
12 1 [LC] al peu de loc. prep. Molt a la vora de, tocant la part baixa de. Havíem arribat al peu mateix de la muntanya, de la costa. Érem al peu del mur, de l'arbre. Agenollar-se al peu de l'altar.
12 2 [FL] [LC] al peu de la lletra loc. adv. a ) Literalment, atenent no a l'esperit sinó a la lletra. Copiar un text al peu de la lletra.
12 2 [LC] al peu de la lletra loc. adv. b ) Exactament, sense afegir ni treure res. Complir una ordre al peu de la lletra.
12 3 [LC] al peu del canó loc. adv. En disposició, a punt, especialment davant una situació dura o combativa.
13 m. [GL] peu de mont Piemont.
14 1 m. [AGF] [BO] Tronc d'una planta.
14 2 m. [BO] [LC] La planta mateixa.
14 3 m. [AGA] Arbre sobre el qual es fa un empelt.
14 4 m. [BO] Cama d'un bolet.
14 5 m. [BO] [LC] Part basal de l'esporòfit dels briòfits que penetra en els teixits del gametòfit i n'absorbeix aliment, fent les funcions d'un haustori.
15 1 m. [AGA] Pila de pasta d'oliva molta, de raïm aixafat, etc., disposada en cofins o en altres recipients per a ésser premsada.
15 2 m. [AGA] Quantitat d'olives que entren a cada premsada.
16 m. [IT] Tint previ que es dona a un teixit, una roba, etc., per a fer més intens, més permanent, el color.
17 1 m. [HIG] En heràld., peça fonamental col·locada en faixa tocant la vora inferior del camper i d'una amplària igual a un terç de l'altura de l'escut.
17 2 m. [HIG] Part o meitat inferior de la flor de lis.
17 3 m. [HIG] Extrem del braç inferior d'una creu.
18 1 m. [FIF] [FIM] [LC] Mida corresponent a la llargària normal del peu humà, de valor variable, equivalent a Barcelona a 25,93 centímetres. Peu romà, castellà.
18 2 m. [FIM] Unitat anglosaxona de longitud, equivalent a 30,48 centímetres (símbol, ft o ′).
19 m. [EI] [FIM] peu de rei Instrument de mesura de gruixos usat en diversos oficis, especialment en mecànica.
20 1 m. [FLL] Grup de síl·labes que es pren com a unitat mètrica del vers. Els sis peus que componen l'hexàmetre llatí.
20 2 [LC] peu forçat Condició fixada per endavant, requisit ineludible.
21 1 m. [BOS] [LC] peu d'ànec Sarrons.
21 2 [BOS] peu d'ase Pota de cavall.
21 3 [BOS] peu d'oca Sarrons.
21 4 [BOS] peu de bou Sarriassa.
21 5 [BOS] peu de cavall Pota de cavall.
21 6 [BOS] [LC] peu de colom Planta híspida de la família de les boraginàcies, d'arrel tintòria, fulles oblongues i flors amb la corol·la tubulosa, groga, disposades en cimes escorpioides, que es fa a les pastures seques en terreny calcari (Onosma tricerosperma ).
21 7 [BOS] [LC] peu de corb Cervina.
21 8 [BOS] [LC] peu de Crist a ) Gram negre.
21 8 [BOS] [LC] peu de Crist b ) Peucrist.
21 9 [BOS] [LC] peu de gall Flor robí.
21 10 [BOS] [LC] [MD] peu de gat Pota de gat.
21 11 [AGA] [BOS] peu de gallina Gram1 1.
21 12 [BOS] [LC] peu de llebre Herba anual de la família de les papilionàcies, del grup dels trèvols, tota pubescent, de flors rosades i petites, reunides en glomèruls densos, ovoides o oblongs, que es fa als pradells de teròfits en sòls àcids, sovint sorrencs (Trifolium arvense i T. lagopus ).
21 13 [BOS] [LC] peu de lleó Pota de lleó.
21 14 [BOS] peu de llop a ) Veratre.
21 14 [BOS] peu de llop b ) Malrubí d'aigua.
21 15 [BOS] [LC] peu de mula a ) Pota de cavall.
21 15 [BOS] [LC] peu de mula b ) Barretera.
21 16 [BOS] peu de pardal a ) Herba anual de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliolades, flors grogues i petites i llegums arcuats i pènduls, generalment per parells, que es fa als erms i pradells de teròfits del País Valencià i d'algunes de les illes Balears (Ononis ornithopodioides ).
21 16 [BOS] peu de pardal b ) Herba anual de la família de les papilionàcies, de fulles imparipinnades, flors roses o blanquinoses, molt petites, en glomèruls llargament pedunculats, i fruits un xic arcuats, articulats, en grups de tres a vuit, que es fa als pradells de teròfits del nord-est de Catalunya (Ornithopus perpusillus ).
21 16 [BOS] peu de pardal c ) Banya de cabra a).
21 16 [BOS] peu de pardal d ) Coronil·la escorpioide.
21 17 [BOS] peu de vedell Sarriassa.
22 1 m. [BOB] peu blau Pimpinella morada.
22 2 [BOB] [LC] peu de rata [o peu de cabrit] Bolet del gènere Ramaria , de l'ordre de les gomfals, d'aparell esporífer ramificat i carnós, generalment comestible.
22 3 [BOB] [LC] peu de rata bord Peu de rata de color salmó però virant a llimona a les puntes, que és amargant i purgant (Ramaria formosa ).
22 4 [BOB] [LC] peu de rata daurat Peu de rata comestible, de branques denses, de color groc fort (Ramaria aurea i espècies afins).
22 5 [BOB] peu de rata gris Bolet del grup dels basidiomicets, gris, de forma més o menys ramificada (Clavulina cinerea ).
22 6 [BOB] [LC] peu de rata groc [o peu de rata gros] Peu de rata comestible, semblant al peu de rata daurat, de mida més grossa i color groc (Ramaria flava i espècies afins).
22 7 [BOB] [LC] peu de rata reina Manetes arrissades.
22 8 [BOB] [LC] peu de rata rosat Coliflor 2 1.
22 9 [BOB] peu violeta Pimpinella morada.
23 1 m. [ZOI] peu d'ànec Animal equinoderm de la classe dels asteroïdeus, molt aplatat i fi, de color vermell llampant i groguenc (Ansepoda membranacea ).
23 2 [ZOI] peu de cabra Percebe.
23 3 [ZOI] peu de pelicà Mol·lusc gastròpode, amb prolongacions en forma de dit a la vora anterior de la closca (Aporrhais pespelecani ).
23 4 [ZOI] peu de cabrit Arca de Noè.