D'una banda, el verb seure designa 'estar algú sobre un suport qualsevol de manera que el seu cos descansi sobre l'extremitat inferior del tronc, estar assegut'. Aquest verb és intransitiu, és a dir, no regeix complement directe. Per exemple:

No hi havia lloc i va seure a terra.
Estava tan marejada que va haver de seure una estona.

D'altra banda, hi ha els verbs asseure i asseure's, que indiquen un procés d'una acció encara no acomplerta. El verb asseure s'utilitza en el sentit de 'fer seure algú altre' i és transitiu, regeix complement directe. Per exemple:

Van asseure l'àvia al costat de la llar de foc.
Intentaven asseure el malalt a la llitera.

I, finalment, el verb asseure's és pronominal i es fa servir en el sentit de 'començar a seure'. Per exemple:

Asseu-te ara mateix, que comença l'espectacle!
Si us asseieu en aquesta butaca no veureu res.