1 ratar. Un llibre tot ratat. 2 corroir. 3 menjar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 caçar. 2 rosegar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Acció de rosegar. rosec 2 tros. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

mordicar, corroir lleugerament. menjar-se. El rovell es menja el ferro. atacar rosegar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

masticar, es diu només del menjar. remugar, tornar a mastegar. Ho fan només els remugants, com el bou. Cp. rosegar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 rossegar(≠ rosegar) arriar, arrossegar un vehicle. Un carro arriat per tres mules. tirar. Hem de tirar aquest moble una mica més ençà. remolcar. La locomotora remolcava un tren de vint vagons. sirgar, fer avançar una embarcació paral·lelament a la riba (esp. en un canal o riu) estirant-la [...]

queixalaro queixalejar pessigar(un insecte, un moixó, etc.) picar(amb el bec). Es diu també del peix quan mossega l'esquer. Què, pica, el peix? Cp. engolar: agafar, un animal, quelcom a plena gola, rosegar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 banyarriquerar jaumetar rosegar(per anal.). Els corcs roseguen la fusta. 2 (corcar-sepron.) querar-se picar-se, començar a corcar-se una cosa. pollar-se balir-se, corcar-se la fusta. cucar-se, omplir-se de cucs la fruita. reveixinar-se(la pela del suro) cariar-se(les dents) Manuel [...]

penjaments(d'algú) desgastar(la bona fama d'algú) arrossegar (algú) pel fang (o pel llot) deprimir la reputació(d'algú) dir fàstics(d'algú) llevar la pell(a algú) (fig.) rosegar ossos morts, malparlar d'una persona difunta. tocar(en frases negatives). Digueu-me el que vulgueu, però no toqueu la meva [...]

. tirós, dur, de mal rosegar. dur com un os dur com una post. Un bistec dur com una post. dur com una sola de sabata, íd. 2 Dit d'una persona, quant al caràcter. insensible(->) inexorable inclement cordur rude. Un hivern molt rude. rigorós despietat sense sentiments Cp. inhumà, cruel 3 [...]