En les locucions prepositives en contra + possessiu i a la vora + possessiu, el possessiu pot ser tant masculí com femení (meu/meva;
teu/teva; seu/seva;
nostre/nostra; vostre/vostra). Per exemple:
Seien a la vora teu/teva.
El noi era a la vora nostre/nostra.
Durant tota la reunió ha anat en [...]
El substantiu menysteniment està ben format a partir del verb menystenir i el sufix -ment. Fa referència a l'acció o efecte de menystenir o estimar en menys del que val, subestimar. Amb el mateix significat es pot utilitzar el substantiu menyspreament, format a partir del verb menysprear. Per [...]
Àrea temàticaTecnologies de la informació i la comunicació
En l'àmbit dels dispositius mòbils, s'usa la locució fer lliscar el dit amb el significat de desplaçar lleugerament la punta del dit per la pantalla, en sentit horitzontal o vertical. Generalment es fa lliscar el dit per la pantalla per passar pàgines, fotografies, etc. Per exemple:
Per veure [...]
Per fer referència a l'òrgan d'una corporació format generalment per la totalitat dels seus membres, que es constitueix quan hi ha una reunió general a la qual tots són convidats, la denominació adequada en català és ple. Per exemple:
Es preveu que la construcció de la biblioteca s'aprovarà en el [...]
. Per exemple:
Tot i volent arribar a l'hora, van fer tard a la festa.
Tot i que volien arribar a l'hora, van fer tard a la festa.
Tot i voler arribar a l'hora, van fer tard a la festa.
Tot i el desig d'arribar a l'hora, van fer tard a la festa.
Per expressar una oposició, també és possible [...]
Tradicionalment, la locució ja que es fa servir en construccions causals anteposades per justificar una ordre, un prec o un suggeriment, i equival a 'atès que'. Per exemple:
Ja que has vingut expressament a dur-me el paquet, per què no et quedes a dinar?
Més recent és l'ús d'aquesta locució en [...]
La perífrasi venir + gerundi, que es fa servir per referir-se a una situació que es projecta en el temps fins al moment que es pren com a referència, no és acceptable i, per tant, cal recórrer a altres construccions. Per exemple:
Fa cinc anys que reivindiquen un nou conveni laboral (i no ...venen [...]
L'expressió és clar (i no està clar) es fa servir per donar per certa, assegurada, la cosa que es diu, i és equivalent a expressions com evidentment, naturalment, i tant. Per exemple:
?Anireu a veure la pel·lícula, oi?
?És clar!
?No sé si li agradarà aquest regal...
?És clar que sí, ja ho [...]
En català, per expressar que una acció transcorre en una part del dia (matí, migdia, tarda, vespre, nit...), les preposicions que es fan servir són a o de, segons el cas. Per exemple: Va sortir de casa al matí / al migdia / a la tarda / al vespre / a la nit; Treballa de matí/nit.
La construcció [...]
La forma fotolit, que s'escriu sense accent i, per tant, és aguda, designa el clixé impressionat per insolar o passar a la planxa en el sistema òfset. [...]
