FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unitat de moneda inferior del sistema carolingi que perdurà fins a l'època moderna en els sistemes que en deriven, entre ells el català. Unitat de llei de la moneda de plata, equivalent a un contingut en plata pura igual a una dotzena part del total. Moneda en general. [usat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la confitura o a la seva fabricació. Persona que fa o ven confitures. Confiter, confitera . Plata o recipient destinats a presentar confitures damunt un taulell o una taula. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de convertible. Qualitat d'una moneda de poder-se canviar per mitjans de pagament internacionals. Antigament, qualitat del paper moneda de poder-se canviar d'una manera total o parcial en or o plata. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre d'insectes apterigots, de cos en forma de fus i de color fosc, antenes llargues i ulls compostos, que inclou el peixet de coure i el peixet de plata. Individu d'aquest ordre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unitat de pes emprada pels pobles antics de la Mediterrània i de Mesopotàmia equivalent, en general, a un seixantè del talent. Unitat de valor equivalent al pes d'una mina en metall preciós, generalment plata. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda de plata de 5 pessetes i amb un pes de 25 grams. Moneda o bitllet d'un valor de 5 pessetes. Antiga moneda espanyola d'argent de més valor entre les normalment usades en la circulació monetària. Patacó 1 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planxa o placa prima de metall, de fusta, de plàstic o d'altres materials. Làmina molt prima de metall preciós soldada sobre metall ordinari usada en la fabricació de joies falses i en altres aplicacions industrials. Xapa d'or, xapa de plata. Coit homosexual amb un prostitut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta de la família de les crucíferes, d'arrel tuberosa, fulles oblongues, les inferiors pinnatisectes, flors blanques o violàcies amb venes fosques i fruit en síliqua inflada, conreada per les seves arrels carnoses, els raves (Raphanus sativus). Plata petita usada per a servir [...]
