171.
calorífic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que produeix calor, que escalfa. Rajos calorífics. Pertanyent a la calor. Poder calorífic. Efectes calorífics. [...]
|
172.
contrafur
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Infracció d'un fur pel poder públic. Acte contra la llei, contra els bons costums. [...]
|
173.
gal·licanisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de principis sostinguts per l'Estat i el clericat francesos tocant al poder eclesiàstic. [...]
|
174.
omnipotència
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Poder de fer tot allò que hom vol, qualitat d'omnipotent. L'omnipotència de Déu. [...]
|
175.
abusar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer mal ús, fer un ús excessiu. Abusar de les riqueses. Abusar de la llibertat. Abusar del vi. Abusar d'un poder, d'un dret. Aprofitar-se amb excés d'alguna cosa. Abusar de la confiança d'algú. Violar2 3. Abusar d'una dona. [...]
|
176.
auxòmetre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aparell per a mesurar el poder amplificatiu d'una lent o d'un sistema de lents. [...]
|
177.
concussió
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Guany il·lícit fet per un magistrat, un funcionari, abusant del poder que li dona el càrrec. [...]
concussió
f. [LC] [DR] Guany il·lícit fet per un magistrat, un funcionari, abusant del poder que li dona el càrrec. |
178.
espiritisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Teoria de qui creu poder comunicar amb els esperits dels morts, per mitjà d'un mèdium. [...]
|
179.
exacció
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'exigir impostos, tributs, multes; l'efecte. Cobrament injust per abús de poder. Exacció il·legal. [...]
|
180.
poderdant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que dona poder a una altra perquè la representi en judici o fora d'ell. [...]
|