FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obra de fàbrica alçada a plom fins a certa alçària, que serveix per a tancar un espai de terreny, per a formar les cares laterals d'una casa, d'una cambra, etc. Una paret de tanca. Una paret mitgera. Paret comuna, pròpia. Paret de maó de pla, de cantell. Paret de pedra [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de terminar o de tancar definitivament. Clausura d'un compte, d'un debat, d'un inventari, d'una discussió. Clausura del Parlament. Clausura d'una exposició, d'una fira. Clausura d'un centre polític. Ordre de clausura. Regla de la vida dels monestirs o dels convents que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vas rodó de terrissa o de metall, ventrut, generalment amb dues anses, que serveix per a cuinar, fer bullir aigua, etc. olla de pressió [o olla exprés] Olla que hom pot tancar hermèticament, proveïda d'una vàlvula de seguretat, en què hom pot elevar l'aigua a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Receptacle corredís d'un moble com ara una taula, un armari, etc., que estirant surt del moble on és contingut i pitjant hi entra. Obrir un calaix. Tancar un calaix. Un armari amb un calaix. Els calaixos d'una calaixera. anar-se'n al calaix Morir 1 1. una malaltia (o un disgust [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de metall que, introduint-la en el forat d'un pany i fent-la girar, posa en moviment el mecanisme del pany i serveix així per a obrir i tancar. La clau de casa. La clau de l'armari, del calaix. Ficar la clau al pany. Treure la clau del pany. Girar la clau. Tancar amb clau, sota clau [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a condemnar el proïsme. condemnar un malalt Declarar-lo irremeiablement pròxim a morir. condemnar un vaixell Declarar-lo fora de servei. Tancar per sempre (una obertura, un lloc de pas). Condemnar una porta, una finestra, un camí. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
nas tapat. Topar-se amb algú nas a nas. Tenir una cosa davant el nas. Tancar a algú la porta pels nassos. nas aguilenc [o nas aquilí] Nas prim i un poc corbat, a semblança del bec de l'àguila. nas arreveixinat Nas amb la punta cap amunt. nas camús [o nas xato] Nas curt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, de dos batents. Una porta de fusta de roure. Una porta de ferro, de bronze. Una porta articulada o plegable, de plafons, enrotllable. Sentir una porta que bat. Trucar, picar, a la porta. Tancar, obrir, una porta. Empeny, pitja, la porta i entra. El diner obre totes les portes. Quan una porta es tanca [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
una porta, un reixat. Obrir una porta de bat a bat. Obrir les parpelles. Obrir els llavis. Obrir les portes al públic. Les botigues obren les portes a les vuit. Les botigues obren a les vuit. Obrir la porta als abusos. en un tancar i obrir d'ulls En un girar d'ulls. no obrir boca [o no [...]
