FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de tancar o de tancar-se; l'efecte. En periodisme, moment a partir del qual hom no admet més originals perquè el periòdic cal que entri en premsa. tancaments metàl·lics Elements metàl·lics afegits a una construcció per a tancar obertures o per a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tancar dins un cercle. Encerclar els bens. Envoltar. Una muralla encerclava la vila. Els atacants els encerclaren ràpidament. Encerclar un pati amb un reixat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Barreta de ferro que va subjecta amb dues argolles a una porta o a una finestra i que fent-la lliscar es fica per un dels extrems en una argolla o en un forat que hi ha en el bastiment o en l'altra fulla i tanca així la porta o la finestra. Tancar amb pany i forrellat. passar el forrellat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona encarregada antigament d'obrir i de tancar el portal d'una ciutat, d'un palau, d'una presó, etc. Persona encarregada de cobrar el portalatge. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tancar (algú) en un claustre, un convent o un monestir. Tancar-se, recloure's. Es va enclaustrar a casa tot el mes de maig per preparar els exàmens finals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que tanca. Dispositiu que serveix per a tancar determinats objectes. El tancador d'un llibre. Un tancador d'argent. Un tancador de baga. tancador de pressió Botó de pressió. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cap, a manera de passador, que permet tancar una xarxa per sota i fer una bossa, que s'empra en la teranyina i altres arts d'encerclament. Drissa de bandera. [...]
