FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
esgrima, es remenen ruscos, etc. Màscara proveïda de filtres de vidre de color emprada pels soldadors quan solden a l'arc per a protegir-se dels raigs infrarojos i ultraviolats, de les guspires, etc. Conjunt del morro, les orelles i tota la pell del cap del porc. Visera 1 . [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposar en anelles. Anellar els cabells. Posar una anella o anelles (a algú o alguna cosa). Posar una anella al morro (d'un animal). Posar una anella o anelles a les potes (d'un ocell) a fi de facilitar-ne la identificació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer artiodàctil de la família dels suids, del qual prové probablement el porc domèstic, de pèl espès i fort de color gris o negre, morro truncat, mòbil i ben desenvolupat, i ullals grossos i sortints en els mascles (Sus scrofa). Porc senglar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Dinamarca. Relatiu o pertanyent a Dinamarca o als seus habitants. Llengua germànica parlada a Dinamarca i en una part de Suècia. Relatiu o pertanyent al danès. Gos de cos robust, esvelt i elegant, de morro aplatat, d'orelles petites i de cua llarga. Un gos danès. Porc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Beure agafant amb els llavis el broc, l'aixeta o el recipient per on brolla l'aigua, el vi o altra beguda. Beveu a galet: no morregeu. Els animals, acostar el morro al menjar sense prendre'l. L'infant, mamar sense gana prenent i deixant el pit. Besar (algú) a la boca perllongadament. M [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
anar la presa que ha agafat amb les dents. gos esquimal Gos gran de pelatge dens, bastant llarg a tot el cos, excepte al morro, utilitzat com a animal de tir per als trineus. gos pigall [o gos guia] Gos ensinistrat que assisteix una persona amb discapacitat visual. Han organitzat visites al museu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el morro o musell gros. De llavis grossos i sortints. Malacarós. Insecte coleòpter curculiònid que ataca cultius diversos. Morrut de la col, de la maduixa. Peix de la família dels espàrids, de cos comprimit i alt, cobert d'escates grosses, de color [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
persones. Arna2 1. Insecte lepidòpter de famílies diverses que ataca alguns cultius. Tinya del llimoner. Tinya oriental del presseguer. Morró 1. Anagall. Cabells d'àngel. [...]
