FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cessar d'aparèixer o d'ésser visible, escapar a la mirada sobtosament o gradualment. La barca va desaparèixer darrere l'illot. Han desaparegut darrere uns arbres, entre les mates. El sol ha desaparegut darrere els núvols. Desaparèixer com un llamp, en un tancar i obrir d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer desaparèixer completament. Aquella sobtada desgràcia esvaní les seves esperances. Desaparèixer completament. La visió s'esvaní. Perdre a poc a poc la força. Una olor que s'esvaneix aviat. Perdre el coneixement transitòriament. De l'esglai que tingué, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer desaparèixer (signes, textos o dibuixos) de la pissarra, del paper, de la tela, etc., sobre què són traçats. Esborrar la pissarra. Esborrar un full. Aquesta fotocòpia, amb el temps, s'ha esborrat tota. Fer desaparèixer (un sentiment, un record, etc.) Esborrar els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arrencar de terra (un arbre, una planta). El vent ha desarrelat dos ametllers. Perdre l'arrelament. L'arbre del marge acabarà caient: ja es va desarrelant tot. Fer desaparèixer, extirpar (una habitud, una passió, una creença, etc., arrelades). No li puc desarrelar aquest mal [...]