81.
metal·locè
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Complex format per ions metàl·lics de transició amb compostos orgànics no saturats del tipus del ciclopentadiè. [...]
|
82.
arsènic 2 -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que conté arsènic, s'aplica especialment als compostos en què aquest actua com a pentavalent. Àcid arsènic. [...]
|
83.
aurós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que conté or, s'aplica especialment als compostos en què aquest actua com a monovalent. Òxid aurós. [...]
|
84.
catabolisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de reaccions metabòliques en què la degradació d'uns compostos complexos comporta l'alliberament d'energia. [...]
|
85.
drupèola
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Drupa petita que junt amb altres de semblants integra certs fruits compostos. Les drupèoles de la mora. [...]
|
86.
epoxidació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reacció d'obtenció de compostos epòxids per oxidació d'olefines directament amb oxigen molecular o mitjançant peroxoàcids. [...]
|
87.
mercúric -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que conté mercuri, s'aplica especialment als compostos en què aquest actua com a bivalent. Cianur mercúric. [...]
mercúric -a
adj. [QU] [ML] Que conté mercuri, s'aplica especialment als compostos en què aquest actua com a bivalent. Cianur mercúric. |
88.
al·losteria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propietat de certs enzims consistent a mesurar la seva activitat com a conseqüència de la unió a compostos reguladors. [...]
|
89.
antimònic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que conté antimoni, s'aplica especialment als compostos en què aquest actua com a pentavalent. Àcid antimònic. Sals antimòniques. [...]
|
90.
glícid
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Substància orgànica que és un polihidroxialdehid o una polihidroxicetona, un derivat d'aquests compostos o un dels seus polímers. [...]
|