41.
Traducció de l'article en els noms de lloc no catalans
Font
Fitxes de l'Optimot
L'article dels topònims estrangers que tenen una forma tradicional en català es tradueix i segueix els criteris establerts pel que fa a l'apostrofació i contracció, i l'ús de les majúscules i minúscules. Per exemple:
del Caire
a la Haia
per l'Havana
de la Manxa
cap als Monegres
Contràriament, en [...]
|
42.
Ortografia de n
Font
Fitxes de l'Optimot
-: infermer, infidel, inflar, informació, infusió, ínfim; infrahumà, infraroig, etc.
en alguns casos, davant b, p, m: la lletra n es manté en els compostos el primer constituent dels quals acaba en aquesta lletra: benparlat, benpensant; enmig, granment, tanmateix, etc. I també es manté en algun topònim [...]
|
43.
Estalvi de la dièresi / Dièresi: excepcions
Font
Fitxes de l'Optimot
, agrairem, agraireu, agrairan), agrairia (agrairies, agrairia, agrairíem, agrairíeu, agrairien).
2. En els mots derivats per prefixació i compostos. Per exemple: antiincendis, biunívoc, coincident, contraindicació, neoimpressionista, reincident, reunir, tallaungles. En són excepcions els mots en què pot no [...]
|
44.
Majúscules i minúscules de l'article en els noms de lloc no catalans
Font
Fitxes de l'Optimot
L'article dels noms de lloc no catalans s'escriu amb majúscula inicial i roman invariable en els casos en què, si fos català, es contrauria. Per exemple:
a Las Bárdenas
de La Rioja
per Los Angeles
des de Le Havre
d'El Bierzo
a El Cobre
Aquesta regla no s'aplica als llocs no catalans amb forma [...]
|
45.
Apostrofació davant de símbols / Lectura de símbols
Font
Fitxes de l'Optimot
valencià. ('e tancada')
No obstant això, els símbols dels punts cardinals sí que s'apostrofen segons les regles ortogràfiques d'apostrofació: Tot seguit preneu el camí de l'E i no el del S.
També és preferible apostrofar els articles definits i la preposició de davant dels compostos d'especialitat en què [...]
|
46.
Concordança del participi amb el pronom de complement directe / Les agulles les hem perdudes o Les agulles les hem perdut?
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha temps verbals compostos que estan formats per l'auxiliar haver i un participi, que és una forma no personal que presenta flexió de gènere i nombre. En una part important dels parlars el participi d'aquests temps compostos concorda amb un nom o amb alguns pronoms febles en els casos següents [...]
|
47.
Majúscules i minúscules de l'article en els noms de lloc catalans o catalanitzats
Font
Fitxes de l'Optimot
L'article inicial dels noms de lloc catalans s'escriu en minúscula, llevat que es tracti del començament de la frase. Per exemple: He visitat el Prat de Llobregat i el Maresme; però: El Vendrell és a vint minuts de Sitges.
També s'escriu en minúscula l'article dels topònims no catalans amb forma [...]
|
48.
Plural de noms de persona: els Joseps Maries o els Josep Maria? / Plural de cognoms, dinasties i llinatges: els Àustries o els Àustria?
Font
Fitxes de l'Optimot
aquest text es parla de les tres Maries.
Per als casos de noms compostos, però, cal tenir en compte que habitualment només es pluralitza el segon element. Per exemple:
Faran un càsting per a un espectacle sobre La Trinca: diuen que triaran el més autèntic de tots els Josep Maries, Tonis i Miquel Àngels [...]
|
49.
Noms invariables / Plural del mot llapis: llàpissos o llapis?
Font
Fitxes de l'Optimot
, focus, corpus, fetus, porus, virus, etc.;
els noms compostos que tenen l'últim element flexionat en plural: comptagotes, obrellaunes, paracaigudes, penja-robes, rentaplats, somiatruites, trencaclosques, etc.
un conjunt escàs d'adjectius: isòsceles, llepafils, norris...;
Cal recordar que el nom [...]
|
50.
Ortografia de la essa sonora: s i z
Font
Fitxes de l'Optimot
, Isidre, Josep, etc.
z només en algunes paraules: alguns mots provinents d'altres llengües (amazona, bizantí, Bizanci, magazín, topazi, trapezi, etc.); mots cultes compostos amb esquizo-, rizo-, -zoic, -zou, -zoide (esquizofrènia, rizoma, paleozoic, protozou, espermatozoide, etc.)
Després de consonant s [...]
|