1.
esbrancar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tallar, arrencar, esqueixar les branques (d'un arbre). El vent ha esbrancat les figueres. Amb la ventada els arbres s'han esbrancat tots. Un camí, una escalinata, etc., bifurcar-se. Els canals s'esbranquen en recs. [...]
|
2.
esbrancar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com trencar.
[...]
|
3.
esbrancar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [un arbre] cortar (o arrancar) las ramas, desramar. v pron 2 [un arbre] quedarse sin ramas. 3 [un camí, etc] bifurcarse. [...]
|
4.
esbrancar [o desbrancar]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 tallar, arrencar, esqueixar. 2 (esbrancar-sepron.) bifurcar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
desbrancar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esbrancar 1 . [...]
|
6.
esbrancament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'esbrancar o d'esbrancar-se; l'efecte. [...]
|
7.
desbrancar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [esbrancar] desramar. [...]
|
8.
desramar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [podar] esbrancar, desbrancar. [...]
|
9.
desvastigar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr agr [chapodar] esbrancar, esporgar. [...]
|
10.
chapodar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 agr podar, esbrancar. 2 fig [cercenar] retallar. [...]
|