FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figura escultòrica en tres dimensions que representa una persona o un animal. Una estàtua de marbre, de bronze. Una font ornada d'estàtues. Una estàtua jacent. Van alçar una estàtua en honor d'aquella artista. Fondre, modelar, esculpir, una estàtua. Immòbil [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tronc d'una estàtua, especialment d'una estàtua mutilada de la qual han estat llevats el cap i les extremitats. Tronc del cos humà, sense considerar el cap ni les extremitats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Primera forma imperfecta d'una estàtua, d'una pintura, d'una composició. Breu composició escrita, generalment en prosa, que recull situacions concretes o trets particulars de personatges. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peu o suport, de poca alçària, d'una estàtua, una columna, un vas o un altre motiu decoratiu. Una estàtua de bronze sobre un pedestal de marbre. Tot allò que serveix per a destacar les qualitats d'una persona. Servir de pedestal a algú. posar algú sobre el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer l'esbós (d'una estàtua, d'una pintura, d'una composició, etc.). Mostrar d'una manera incompleta i imperfecta (un gest, un moviment). Esbossà un somriure i se n'anà. [...]