un contacte entre dues preposicions. Quan aquestes dues preposicions són àtones, generalment, aquest contacte s'evita. Per exemple:
Això depèn a qui et dirigeixis (i no Això depèn d'a qui et dirigeixis).
Parlaven de la joguina amb què s'entretindrien a la tarda ( i no Parlaven de amb què s [...]
Les expressions així que, de seguida que, tan bon punt, entre d'altres, s'usen amb el sentit de 'quan', 'així que'. Per exemple:
Així que s'acabi el curs, obtindreu el certificat.
Tan bon punt t'arribi el correu, fes-m'ho saber.
La locució a la que també s'utilitza amb aquest sentit, però només [...]
De vegades, un complement indirecte de tercera persona (singular o plural) es pot trobar a la mateixa oració en forma d'un sintagma introduït per la preposició a i també duplicat per un pronom (li o els).
Quan passa això, cal distingir dos casos diferents:
1. Si un verb porta un complement [...]
.
Anirem a Andorra per la collada de Toses.
2.2. Temps:
Localització en el temps. Per exemple:
Anirem al poble per festes.
Per Sant Jordi em regala un llibre.
Durada. Per exemple:
L'he llogada per dos mesos.
Per ara ('de moment') no pensen canviar-se el cotxe.
2.3. Freqüència. Per exemple:
Em [...]
(equivalent a dir 'Van robar alguna cosa a la Berta').
Així doncs, els pronoms per substituir aquests complements són uns o uns altres segons si es tracta del complement directe o de l'indirecte:
L'han robada.
Li han robat.
Els/les han robat.
Els han robat.
[...]
Amb el verb pagar, el complement que representa la persona que rep els diners pot ser tant directe com indirecte. Quan és el complement indirecte, es pot elidir el complement directe, que representa la cosa pagada:
No van pagar el Lluís.
No van pagar al Lluís (equivalent a dir 'No van pagar el [...]
verbs es troben davant d'un infinitiu, en registres formals és preferible canviar la preposició en per la preposició a. Per exemple:
La democràcia consisteix a fer que el poble participi en la política.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (26.5.2.1)
[...]
Quan els pronoms forts fan de complement directe o de complement indirecte, van precedits de la preposició a: a mi, a tu, a ell / a ella, a nosaltres, a vosaltres, a ells / a elles. Aquests pronoms forts es dupliquen amb un pronom feble del mateix nombre i persona: em, et, el, la, li, ens, us, els [...]
El complement indirecte és aquell que, en l'oració, respon a la pregunta a qui?, és a dir, indica qui és el destinatari de l'acció que expressa el verb o qui en rep la conseqüència. S'introdueix amb la preposició a i els pronoms febles que el representen són els següents:
em i ens, quan el [...]
tenir en compte que de vegades l'ús del relatiu que pot fer que hi hagi ambigüitat. Si es vol evitar, també es fan servir els altres pronoms relatius. Per exemple:
Aquesta pel·lícula la protagonitza aquell actor, a qui / al qual admirava el meu pare (aquell actor, que admirava el meu pare presenta [...]