Per anomenar un espai que no té ventilació o qualsevol cosa que està atapeïda, es fan servir les formes anxovat, anxovada o bé enxubat, enxubada, que signifiquen el mateix. Per exemple:
Quan vaig entrar a la casa, no havien ventilat i estava ben anxovada.
Aquell pis és petit: de moment no tenen [...]
El verb que es deriva del nom temor és atemorir (i no atemoritzar o atemorisar). Aquest verb té el significat d''infondre temor a algú'. Per exemple:
Les fortes tempestes van atemorir els tripulants.
Els taurons atemoreixen els tripulants del vaixell.
Se sent atemorit després del que li va [...]
Els verbs atenir-se i atendre a vegades es confonen perquè tenen formes coincidents o molt semblants. Per diferenciar-los cal tenir en compte el significat de cadascun.
El verb atendre significa 'fer atenció a alguna cosa' quan és intransitiu i 'tenir en compte alguna cosa' o 'tenir atencions [...]
El verb que designa l'acció de prendre terra una aeronau, un aparell volador o un ocell és aterrar (i no aterrissar o aterritzar). Per exemple:
L'helicòpter va aterrar a les deu de la nit.
Els avions aterren cada vint minuts.
Diuen que ha aterrat un ovni al bosc.
[...]
Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: atenir o atindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és atenir.
[...]
Fitxa
5975/4Darrera versió: 01.09.2022
Títol
atendre o atenir-se?
Resposta
Els verbs atenir-se i atendre a vegades es confonen perquè tenen formes coincidents o molt semblants. Per diferenciar-los cal tenir en compte el significat de cadascun.
El verb atendre significa 'fer atenció a alguna cosa' quan és intransitiu i 'tenir en compte alguna cosa' o 'tenir atencions envers algú' en els usos transitius. Per tant, es pot dir atendre al que diuen, atendre el seu consell, atendre els convidats... En canvi, atenir-se és un verb pronominal que vol dir 'ajustar-se, restar fidel a alguna cosa', com en atenir-se a la paraula donada.
En segon lloc, el verb atenir-se es conjuga com abstenir-se i el verb atendre segueix el mateix model de conjugació que pretendre. Per tant, deixant de banda el pronom, els dos verbs comparteixen les formes atens i atenen (del present d'indicatiu); atenia, atenies, atenia... (tot l'imperfet d'indicatiu), i atén (de l'imperatiu). En la major part de les formes restants només es diferencien en una vocal: (m')atinc i atenc, (ens) atenim i atenem, (s')atindrà i atendrà, etc.
Aquestes similituds fan que a vegades en lloc d'algunes formes del verb atenir-se se n'usin per error d'altres que corresponen al verb atendre. Així, doncs, cal dir Si ens atenim (o m'atinc, o s'atingués...) al reglament... i no pas Si ens atenem (o m'atenc, o s'atengués...) al reglament..., No s'han atingut a les ordres i no pas No s'han atès a les ordres, S'até a les instruccions i no pas S'atén a les instruccions, etc.
Dins l'àmbit de les ciències de la salut, l'expulsió o extracció d'un fetus o embrió abans d'assolir la viabilitat s'anomena avortament (i no avort o abort). Per exemple:
L'avortament ha de ser lliure i gratuït.
Va tenir un avortament a la setena setmana de l'embaràs.
Aquest medicament pot [...]
Cal diferenciar entre el verb baixar i el verb abaixar. Segons el significat que tingui, el verb baixar pot ser intransitiu o transitiu, mentre que el verb abaixar sempre és transitiu.
Així, el verb baixar, quan significa 'anar de dalt a baix', és intransitiu. Per exemple:
Han baixat al jardí [...]
Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: captenir o captindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és captenir.
[...]
Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: cartenir o cartindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és cartenir.
[...]
Fitxa
5975/4Darrera versió: 01.09.2022
Títol
atendre o atenir-se?
Resposta
Els verbs atenir-se i atendre a vegades es confonen perquè tenen formes coincidents o molt semblants. Per diferenciar-los cal tenir en compte el significat de cadascun.
El verb atendre significa 'fer atenció a alguna cosa' quan és intransitiu i 'tenir en compte alguna cosa' o 'tenir atencions envers algú' en els usos transitius. Per tant, es pot dir atendre al que diuen, atendre el seu consell, atendre els convidats... En canvi, atenir-se és un verb pronominal que vol dir 'ajustar-se, restar fidel a alguna cosa', com en atenir-se a la paraula donada.
En segon lloc, el verb atenir-se es conjuga com abstenir-se i el verb atendre segueix el mateix model de conjugació que pretendre. Per tant, deixant de banda el pronom, els dos verbs comparteixen les formes atens i atenen (del present d'indicatiu); atenia, atenies, atenia... (tot l'imperfet d'indicatiu), i atén (de l'imperatiu). En la major part de les formes restants només es diferencien en una vocal: (m')atinc i atenc, (ens) atenim i atenem, (s')atindrà i atendrà, etc.
Aquestes similituds fan que a vegades en lloc d'algunes formes del verb atenir-se se n'usin per error d'altres que corresponen al verb atendre. Així, doncs, cal dir Si ens atenim (o m'atinc, o s'atingués...) al reglament... i no pas Si ens atenem (o m'atenc, o s'atengués...) al reglament..., No s'han atingut a les ordres i no pas No s'han atès a les ordres, S'até a les instruccions i no pas S'atén a les instruccions, etc.