FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pena. alleugerir el dol Posar-se, qui porta dol, un dol més lleuger. Fer més lleuger, més viu, accelerar. Alleugerir el pas. Alleugerir la marxa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar sentiment, saber greu. Li dolia que tractessin el seu fill tan malament. Ja li dol, de no poder venir! Li ha dolgut molt de perdre aquesta ocasió. voler i doler V. voler¹. Sentir aflicció, dolor. Es dol molt dels renys. Des que va caure es dol molt dels ronyons [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pietat, compassió. Objecte que inspira la pietat, la compassió. Misèries de la vida, penes, sofriments. és llàstima És de plànyer, dol, és pecat. quina llàstima! [o llàstima!] Expressió amb què es lamenta alguna cosa. No pots [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Muntanyeta de terra que es posava sobre el lloc on estava enterrada una persona. Monument sepulcral bastit damunt una tomba que té forma de turó de terra o de pedres. Estructura coberta de draps de dol, erigida per a la celebració de les exèquies d'un difunt. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dividir (una cosa) donant-ne part a d'altres, prenent cadascú la seva part. Mengen i beuen el que havien de compartir amb els pobres. Rebre, usar, posseir, en comú. Compartir casa i llit. No compartir l'opinió d'algú. Compartir els sentiments, les alegries, el dol, d'algú. [...]