FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Despendre (els diners propis) malament, en coses inútils. Dol de veure com malgasta el patrimoni familiar. Malgastar la vida, els anys de la joventut. No malgastis esforços en aquest projecte. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., dirigit cap a la punta de l'escut i no en direcció al cap, com és habitual. Un xebró revessat. Una estrella revessada. En heràld., invertit en senyal de dol. Un escut revessat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de l'armadura corresponent al braç. Tira de tela que cenyeix el braç més amunt del colze, que serveix de distintiu o com a senyal de dol quan és negra. Nansa disposada per a passar-hi el braç. Braç de riu, ramal de séquia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que causa dolor. Una operació dolorosa. Una mort dolorosa. Una pèrdua dolorosa. Estic en la dolorosa necessitat de deixar-ho. M'és dolorós d'haver-lo de castigar tan durament. Adolorat . Imatge de la Mare de Déu en actitud de dol per la mort del Crist. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cinta amb què es guarneix i es reforça la vora d'una roba, d'un calçat. Una peça de vellut amb rivets de seda. Franja de color o de material diferent que voreja un objecte. rivet de dol Franja negra que voreja les targetes, les estampes, els papers de carta, etc., en senyal de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ciri gros de cera, generalment de figura prismàtica quadrada i amb quatre blens. Plec de candeles caragolades que es van a oferir a la missa del diumenge o a donar als caps de dol en els funerals. Teia llarga o bastó embolicat de robes, de flocs, etc., impregnats d'una substància [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Portar el vestit estripat, els mitjons foradats, les mitges al garró. Portar coll planxat. No porta mai rellotge. Portar ulleres. Portar dol. Anar (amb algú) al costat, davant, darrere, etc., dirigint-lo. Portava al seu costat una noia molt bufona. Fer anar, dirigir. Aquell dia portava un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
transcorregut d'ençà que tingué lloc. Encara ara li dol no haver anat a l'estrena. Denota que una cosa té lloc malgrat els obstacles que s'hi oposen. Hi ha guanyat més que no podia esperar, i encara el planys. Fa temps que està molt malalt, però encara els [...]
