Resultats de la cerca bàsica: 10.558
|
61.
latència de seguiment del cap
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Tecnologies de la informació i la comunicació
Latència entre el moment en què l'usuari d'un entorn virtual mou el cap i el moment en què la imatge mostrada es reajusta a aquest moviment. [...]
|
|
62.
mobilitat en cap de setmana
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Transports
Conjunt dels desplaçaments que es porten a terme el dissabte i el diumenge entre el lloc de residència i un altre lloc, tant si tots dos llocs pertanyen a la mateixa població com si pertanyen a poblacions diferents. [...]
|
|
63.
arrumbar [cap a]
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Dirigir-se cap a un punt determinat o una direcció determinada. [...]
|
|
64.
Cap, Ciutat del
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
n pr geog Ciudad del Cabo. [...]
|
|
65.
cap d'any o Cap d'Any?
Font
Fitxes de l'Optimot
Cap d'Any (festivitat)
S'escriuen amb majúscula inicial els noms i els adjectius de les festivitats cíviques, religioses o polítiques. Així, cal escriure amb majúscula Cap d'Any, que és la festivitat del primer dia de l'any: la festa de Cap d'Any, el dinar de Cap d'Any, etc.
Tot i que el dia de [...]
|
|
66.
cap d'any (cap 5)
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
ninou any nou Ant. Cua d'any: el darrer dia de l'any. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
67.
cap per avall (cap 4)
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(dit d'una persona) Cp. fer la figuereta, fer l'arbreforc: aguantar-se de cap i mans a terra amb les cames obertes enlaire. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
68.
cap rapat | cap rapada
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Membre d'un moviment juvenil urbà caracteritzat per dur el cap afaitat i per una estètica d'inspiració militar, per actituds agressives i per l'adhesió a tendències polítiques extremes. [...]
|
|
69.
cap 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 m. (d'una persona) testa caparràs, cap gros. capeto caparró, cap petit. closca, els ossos que formen la part exterior del crani. Rompre's la closca. clepsa(fam.) xolla, closca del cap. barretina, en la frase treure's una cosa de la barretina, treure-se-la del cap. crisma(fig. i fam.). [...]
1 m. (d'una persona) testa caparràs, cap gros. capet o caparró, cap petit. closca, els ossos que formen la part exterior del crani. Rompre's la closca. clepsa (fam.) xolla, closca del cap. barretina, en la frase treure's una cosa de la barretina, treure-se-la del cap. crisma (fig. i fam.). Rompre la crisma a algú. Badar-se la crisma. carbassot (fam.). Posar-se una cosa dins el carbassot. meló, cap pelat i, en general, el cap en sentit despectiu. magí, cap com a seient de la imaginació. Això no m'havia passat pel magí. tos, en el bestiar boví, oví o cabrú, la part més alta del cap, entre les dues banyes. Cp. tossar: donar cops de tos o de cap. 2 Moure el cap: Cabotejar o capotejar. Capejar (esp. els cavalls). Capcinejar o becar o fer becaines. Perdre el cap: Perdre la testa. Atorrollar-se. Esbojarrar-se. Atabalar-se. Perdre la carta de navegar. 3 → persona. genearca, cap d'un llinatge. 4 → punta, extrem. cabota, el cap d'un clau. capciró, cap del dit. testera. L'avi seia a la testera de la taula. 5 m. i f. → capitost. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
70.
cap 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
adj. (en frases negatives) ni un ni un per remei ni un mal(+ subs.). No tenia ni un mal tros de pa per a matar el cuc. algun. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
1 m.
(d'una persona)
testa
caparràs, cap gros.
capet o caparró, cap petit.
closca, els ossos que formen la part exterior del crani. Rompre's la closca.
clepsa (fam.)
xolla, closca del cap.
barretina, en la frase treure's una cosa de la barretina, treure-se-la del cap.
crisma (fig. i fam.). Rompre la crisma a algú. Badar-se la crisma.
carbassot (fam.). Posar-se una cosa dins el carbassot.
meló, cap pelat i, en general, el cap en sentit despectiu.
magí, cap com a seient de la imaginació. Això no m'havia passat pel magí.
tos, en el bestiar boví, oví o cabrú, la part més alta del cap, entre les dues banyes. Cp. tossar: donar cops de tos o de cap.
2 Moure el cap: Cabotejar o capotejar.
Capejar (esp. els cavalls). Capcinejar o becar o fer becaines.
Perdre el cap: Perdre la testa. Atorrollar-se. Esbojarrar-se. Atabalar-se. Perdre la carta de navegar.
3 → persona.
genearca, cap d'un llinatge.
4 → punta, extrem.
cabota, el cap d'un clau.
capciró, cap del dit.
testera. L'avi seia a la testera de la taula.
5 m. i f. → capitost.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana