FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Tarragona. Relatiu o pertanyent a Tarragona o als seus habitants. Subdialecte del català central parlat al Camp de Tarragona i a la Conca de Barberà. Relatiu o pertanyent al tarragoní. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és l'església principal d'un bisbat, seu del bisbe o de l'arquebisbe amb el capítol. La basílica catedral de Tarragona. Església catedral. Catedralici. Capítol catedral. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble ibèric preromà centrat al Camp de Tarragona i estès probablement fins a la Conca de Barberà i el Penedès. Relatiu o pertanyent als cossetans. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Habitar permanentment o per un temps considerable en un lloc. El rei resideix a la capital. El fill gran té el seu domicili a Tarragona, però resideix sis mesos a Castelló. En ell resideix la suprema autoritat. Algú, estar-se en el lloc on exerceix una funció. Els bisbes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda que valia un dotzè de pesseta. Panet que costava un dotzè de pesseta. Mesura de capacitat per a oli, igual a 4 quartans i equivalent a 16,52 litres al Camp de Tarragona. Corda de quatre caps. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mesura de capacitat per a oli, dividida en 5 quartans, pròpia del Penedès i del Camp de Tarragona. Cinquena posició del canvi de marxes d'un vehicle automòbil, que proporciona major velocitat i menor potència que la quarta i major potència i menor velocitat que la [...]