FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Casa petita i rústica com les que habiten les persones que exerceixen oficis en llocs solitaris i allunyats, com ara els carboners, els roders o els serradors. Habitació de parets i sòl de terra amb coberta de canyes i palla, pròpia de l'horta de València. Caseta generalmen [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer el sostre (d'una casa, d'una barraca, etc.). Ensostraren la cabana amb joncs i canyes. Ensostrava el cel una nuvolada. Disposar (una quantitat d'objectes) dins coves, caixes, atuells, etc., formant capes o sostres. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caseta rústica especialment per a arrecerar-s'hi qui ha de passar la nit fora de poblat. Barraca vora l'era per a tenir-hi la palla, les garbes, etc. Barraca al camp per a soplujar-hi el bestiar, etc. Conjunt de bestiar d'un determinat tipus o raça, d'una comarca, d'un país, d'un [...]