1 Veu de tro. Veu engolada, ennassada. Veu argentina, cristal·lina. Veu aiguardentina. falset, veu de cap, molt alta. espingueto espignet, veu de femella, veu molt aguda. Quin espinguet té, aquest noi! veu xeremella, íd. gall(fig.), nota aguda falsa donada per un cantant. fil de veu, veu molt [...]

(de la veu) entonació cantarella inflexió Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

ensordidor(hiperb.) atordidor estrepitós estentori(crit, veu) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Cp. ressonador (del so o de la veu). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

lamentós flèbil(dit de la veu, d'una música, etc.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

desmaiat, dit esp. d'un color. somort(so, veu, llum, foc, etc.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 adj. aspre. rauc. Té una veu rauca. rogallós. Amb veu rogallosa. 2 Estar ronc: Ronquejar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

de nas. Parlava amb veu de nas. ennassat, íd. Cp. nasard: registre d'orgue que imita la veu de nas. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 (de la veu) deix cantarella to modulació entonació accent. Parla bé el català però amb un accent francès. 2 (En gram) flexió. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

tremoladoro tremolenc trèmul trement(≠ tremend) titil·lant vacil·lant oscil·lant vibrant. Una veu vibrant és, pròpiament, una veu tremolosa. La primera expressió, però, s'usa per a expressar una veu plena d'energia o de passió, mentre que la segona expressa el temor, la timidesa, etc [...]