1.
venir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Girona... Anar i venir. Ell venia amb nosaltres, anava en companyia nostra. veure venir algú Penetrar les seves intencions. En una successió de llocs a recórrer, d'èpoques, d'esdeveniments, etc., futurs: els primers a recórrer, els primers als quals ens acostem, especialment [...]
|
2.
venir + participi: venir determinat, venir donat
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb venir es pot fer servir amb valor atributiu seguit d'un participi com ara determinat, establert, marcat o donat. Per exemple:
La caiguda dels cabells ve determinada per diversos factors.
Tota la presentació va venir marcada per un guió massa rígid.
El seu significat ve donat per la [...]
|
3.
vindre o venir?
Font
Fitxes de l'Optimot
Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: vindre o venir.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és venir.
[...]
|
4.
anys a venir
Font
Fitxes de l'Optimot
La locució adverbial anys a venir es fa servir amb el significat 'en el futur'. Per exemple:
Anys a venir tot això ha de ser per a tu.
Ella no ho sap, però anys a venir viurà tota una aventura.
[...]
|
5.
venir
Font
Verbs conjugats
Conjugació del verb que heu cercat.
[...]
|
6.
Perífrasis de gerundi: venir + gerundi
Font
Fitxes de l'Optimot
La perífrasi venir + gerundi, que es fa servir per referir-se a una situació que es projecta en el temps fins al moment que es pren com a referència, no és acceptable i, per tant, cal recórrer a altres construccions. Per exemple:
Fa cinc anys que reivindiquen un nou conveni laboral (i no ...venen [...]
|
7.
Imperatiu del verb 'venir': 'vingueu' o 'veniu'?
Font
Fitxes de l'Optimot
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb venir és veniu. En canvi, la forma vingueu correspon a la segona persona del plural del present de subjuntiu. Per exemple:
Veniu quan vulgueu (i no Vingueu quan vulgueu).
Ara bé, cal tenir en compte que en contextos negatius es fa servir [...]
|
8.
anar i venir, anar i tornar, pujar i baixar, entrar i sortir / Coordinació de verbs de moviment amb règims diferents
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha parelles de verbs de moviment que es fan servir coordinats per indicar el moviment continu o ràpid d'algú o d'alguna cosa: anar i tornar, anar i venir, pujar i baixar, entrar i sortir.
En aquestes expressions, encara que els verbs vagin seguits de preposicions diferents (el primer regeix [...]
|
9.
venir a sobre, venir al damunt
Font
Fitxes de l'Optimot
La construcció venir (una cosa) al damunt (o a sobre) a algú té el significat literal de 'caure sobre d'algú alguna cosa'. Per exemple:
L'allau li va venir al damunt d'improvís i no va poder reaccionar.
En sentit figurat també es pot fer servir. Per exemple:
Quan veig tots els problemes que em [...]
1 venir. Vine, que et vull dir una cosa, ven, que te quiero decir algo. 2 ir. Vindré a casa teva després de sopar, iré a tu casa después de cenar. 3 [procedir] venir, proceder. El petroli ve d'Aràbia, el petróleo viene de Arabia. 4 [en una successió] venir. Després de l'hivern ve la primavera, después del invierno viene la primavera. Després de la selva ve l'altiplà, después de la selva viene el altiplano. 5 [provenir] venir, proceder. Venir de bona família, venir de buena familia. 6 venir, llegar. El seny ve amb els anys, el juicio viene con los años. 7 [resultar] resultar, salir. Enguany l'oli ve a un preu molt alt, este año el aceite resulta a un precio muy alto. 8 [la collita d'un producte] llegar. Aviat vindran les cireres, pronto llegarán las cerezas. Unes patates que venen molt primerenques, unas patatas que llegan muy tempranas. 9 venir. Venir son, una idea, venir sueño, una idea. 10 [assolir, aconseguir] llegar, alcanzar tr. Venir a madurament un gra, llegar a la (o alcanzar la) madurez un grano. 11 caer. Venir a pobresa, caer en la pobreza. 12 venir. Aquestes sabates em venen petites, estos zapatos me vienen pequeños. 13 ara ve quan el maten (o ara ve la bona) fig i fam ahora viene lo bueno. 14 ara vinc! ¡ahora voy! 15 fer venir algú hacer venir a alguien. 16 no ve d'aquí! [tant se val!] ¡tanto da!, ¡da igual! 17 que ve [vinent] que viene, próximo. La setmana que ve, la semana que viene. 18 venir a menys venir a menos. 19 venir bé [anar bé] venir (o ir) bien. Ara no em ve bé d'anar-hi, ahora no me viene bien ir. Aquesta fusta em vindrà bé per a adobar la taula, esta madera me vendrá bien para arreglar la mesa. 20 venir de lluny [un costum, una tradició] venir de antiguo (o de lejos). 21 venir malament [anar malament] venir (o ir) mal. 22 venir molt bé fig [oportunament] venir muy bien (o al pelo, o que ni pintado, o como anillo al dedo). 23 venir prim (o d'un pèl, o d'un no-res) [estar a punt] estar en un tris, faltar poco (o un pelo), estar a punto. Ha vingut prim que no perdéssim el tren, hemos estado en un tris de perder el tren (o poco nos ha faltado para perder el tren). 24 venir-se'n [un sostre, una volta] venirse abajo, hundirse. 25 vinc! [cap aquí] ¡voy! 26 vinc corrents (o de seguida) voy enseguida (o corriendo, o volando). 27 vinga! ¡venga! Vinga, dona'm les claus!, ¡venga, dame las llaves! 28 vinga! [indicant insistència, repetició] ¡venga! Vinga sales i més sales!, ¡venga salas y más salas! |
10.
'venir a per' o 'venir per'? / 'anar a per' o 'anar per'? / Com es diu 'ir a por' en català?
Font
Fitxes de l'Optimot
Els verbs anar i venir amb un complement format per la preposició per i un sintagma nominal equivalen a anar a buscar i venir a buscar. Per exemple:
Vinc per la safata de pastes que tinc encarregada.
Van anar al magatzem per més peces metàl·liques.
Amb aquest significat, en certs parlars també s [...]
|