FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estació de l'any, entre l'hivern i l'estiu, que comença a l'equinocci de primavera i acaba al solstici d'estiu. En climatologia, part de l'any que a l'hemisferi nord comprèn els mesos de març, abril i maig, i al sud, els mesos de setembre, octubre i novembre. primavera d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer carnívor de la família dels mustèlids, de pelatge blanc a l'hivern, llevat de la punta de la cua, que és negra, i vermellós groguenc a l'estiu, que viu a Europa, Àsia i Amèrica del Nord (Mustela erminea). Pell d'aquest animal. En heràld., folre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part forta d'una cosa, moment en què ateny la màxima intensitat. El fort de l'estiu, de l'hivern. Al fort de la tempesta. Al fort del combat. Allò en què hom excel·leix. El seu fort són les matemàtiques. Obra de terra, de fàbrica, fortificada, destinada a la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels apòdids, d'uns 21 centímetres de llargada, semblant al falcillot, que habita les zones muntanyoses durant l'estiu (Apus melba). [...]
