Resultats de la cerca frase exacta: 13

Diccionari de la llengua catalana
1. manar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Imposar (de fer alguna cosa). Ves-hi: t'ho mano. Va manar als criats que tanquessin les portes. El pare m'ha manat d'anar-hi. com Déu mana Degudament, com ha d'ésser. què mana? Què vol?, què desitja? Exercir una autoritat superior (sobre algú). Els pares manen els [...]
2. comandar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenir sota la pròpia autoritat, dirigir, manar, en la milícia. No sabien quin general comandava les tropes. Comandar una flota. Manar, imperar, ésser l'amo. La mort comanda. Dirigir i controlar la maniobra o el funcionament (d'un vehicle, d'una màquina, d'un motor, etc.). [...]
3. acabdillar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manar com a cap o cabdill. Acabdillar una host, un partit. [...]
4. terminant
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que termina. Exempt de tota imprecisió. Manar d'una manera terminant. Concloent. [...]
5. manament
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de manar; l'efecte. No obeïren el manament de llur senyor. Precepte del decàleg o de l'Església. Els deu manaments de la llei de Déu. Despatx judicial amb què hom dona ordre a determinats tipus de funcionaris perquè lliurin una certificació o un [...]
6. concursar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El jutge, manar que (els béns d'una persona que no paga) siguin posats a concurs de creditors. Prendre part en un concurs. [...]
7. autoritat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Atribució i exercici del dret o poder de manar, de regir, de governar, de dictar lleis, de fer-les observar, etc. L'autoritat del rei. L'autoritat paternal. L'autoritat de les lleis. Persona que té aquest dret o poder. Les autoritats eclesiàstiques. Poder d'imposar-se a l'opinió [...]
8. desenterrar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure de sota terra (allò que és enterrat). Els antics tresors que els arqueòlegs desenterren. El jutge va manar que desenterressin el cadàver. Van desenterrar antigues discòrdies familiars. Una cosa que era sota terra, sortir de terra, a flor de terra. La terra va tremir [...]
9. senyorejar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser senyor (d'un lloc). El príncep que senyorejava tota aquella terra. Dominar, manar o governar (una cosa) com a senyor. L'home senyoreja la tècnica. Senyorejar les pròpies passions. Aquest advocat ambiciona senyorejar damunt dels altres. El bon gust senyorejava en totes les [...]
10. aclarir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aclarir un xarop, un suc, una salsa. Aclarir un bosc. Aclarir el brancatge d'un arbre. Aclarir un arbre, un cep. Aclarir els cabells, la barba. Manar fer lloc (en un espai o en un indret). Aclarir el carrer. Fer més clarivident. Aclarir la vista. Aclarir l'enteniment. Esbrinar 2 . S'ha d'aclarir [...]
Pàgines  1 / 2 
Pàgina  1  2  Següent >>