121.
mayor
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, la germana gran. 5 [de edad] gran. Un hombre ya mayor, un home ja gran. 6 [mayor de edad] major d'edat. 7 [de ciertas corporaciones] major. Oficial mayor, oficial major. 8 mús major. 9 ir (o pasar) a mayores anar a més. 10 mayor de edad major d'edat. 11 mayor que mat més gran que. m 12 [libro mayor [...]
|
122.
ànima
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
del Purgatorio). 13 ànima en pena alma en pena. 14 ànima germana alma gemela. 15 ànima vivent [en frases negatives] alma viviente, un (o ni un) alma. No hi vam trobar ànima vivent, no encontramos alma viviente. 16 arribar a l'ànima llegar al alma. 17 bona ànima alma de Dios. 18 caure-li a algú l'ànima [...]
|
123.
lligar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] ligar. v intr 13 [concordar] casar, pegar, concordar. Això que dius no lliga amb el que ha dit ell, lo que dices no concuerda con lo que ha dicho él. Aquests colors no lliguen, estos colores no pegan. 14 fam [establir relacions passatgeres] ligar. La teva germana lliga molt, tu hermana liga mucho. Li [...]
|
124.
alma
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
ànima, tros de pa. 11 alma en pena ànima en pena. 12 alma gemela [afín] ànima germana, esperit afí. 13 alma mía fam [querido] amor meu, estimat meu. 14 alma viviente ni una ànima. 15 arrancar (o destrozar, o partirle) a uno el alma alguna cosa fig arribar al cor d'algú alguna cosa, partir (o trencar) el [...]
|
125.
casar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
matrimoni unir-se en matrimoni caponar, casar-se una noia abans que la seva germana més gran. La petita ha caponat la pubilla. Ant. Desfer un matrimoni. Descasar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
126.
a 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, digues-ho al teu pare. 16 [complemento directo] [no es tradueix]. Vi a tu hermana, he vist la teva germana. 17 a [davant d'un pronom personal fort]. Voy a respetarle si él me respeta a mí, jo el respectaré si ell em respecta a mi. 18 a [al, als] [en frases que expressen reciprocitat]. Amaos los unos a los [...]
|
127.
llevar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
años, soc cinc anys més gran que ell. 31 [exceder en altura] tenir (metres, centímetres) més que, ésser (metres, centímetres) més alt -a que. Mercedes le lleva ocho centímetros a su hermana María, la Mercè té vuit centímetres més que la seva germana Maria. 32 [aventajar en puntos, kilómetros] portar [...]
|
128.
a
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
prep. Equivalent a la prep. a de totes les llengües romàniques, llevat d'algunes particularitats que cal remarcar: 1. No s'ha d'usar per a introduir un complement directe (acusatiu). Així direm: Jo estimo molt els animals. Hem vist la teva germana. Hi ha, però, algunes excepcions: a) S'usa la [...]
prep. Equivalent a la prep. a de totes les llengües romàniques, llevat d'algunes particularitats que cal remarcar: 1. No s'ha d'usar per a introduir un complement directe (acusatiu). Així direm: Jo estimo molt els animals. Hem vist la teva germana. Hi ha, però, algunes excepcions: a) S'usa la prep. a davant el complement directe quan aquest és un pronom personal fort. Jo l'estimava a ella, no a tu. Jo el respectaré a ell si ell em respecta a mi. b) Quan el complement directe, per raó de la construcció de la frase, va immediatament després del subjecte. El perseguia com el llebrer a la llebre. Això es fa per tal d'evitar ambigüitats. c) En frases que expressen reciprocitat: Estimeu-vos els uns als altres. 2. Per a introduir un complement circumstancial de lloc, el català usa la prep. a. Som a Barcelona. Avui menjarem a casa. Hi ha, però, algunes excepcions: a) Davant l'article definit hom pot usar, indistintament a o en. Vam acampar al prat (o en el prat). És preferent, però, l'ús de a. Igualment davant l'adj. interrogatiu quin. No sé a quin hotel dormiré. És millor que en quin hotel. b) Per contra, davant l'article indefinit (un, una), l'adjectiu indefinit algun, alguna i els demostratius aquest, aquesta i aquell, aquella, és preferible d'usar en (en lloc de a). Dormiré en algun hotel, prop de la carretera. Vam posar en aquella fonda que tu em vas indicar. 3. Quan un complement és una oració precedida de la conjunció que, hom prescindeix sempre de la prep. a (i de tota altra prep.). Estava acostumat que hi anés cada dia el seu germà (no a que hi anés). 4. Quan el complement d'un verb és un infinitiu, es construeix sempre amb a, encara que altrament regeixi la preposició en. Tot consisteix a fer bé les coses. Però: Consistir en una cosa. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |