[Se conjuga como: apretar] v tr 1 p fr emboirar. 2 [nublar] ennuvolar. v pron 3 emboirar-se. 4 [nublarse] ennuvolar-se.  [...]

v tr 1 [enredar] embullar, embolicar. 2 fig [un asunto] embrollar, embullar, embolicar. v pron 3 embullar-se, embolicar-se. 4 [el cielo] cobrir-se, ennuvolar-se.  [...]

1 encalimar emboirar 2 ennuvolar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 abrigar. 2 (encapotar-sepron.) ennuvolar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

ennuvolar-se. encalitjar-se encalimar-se Ant. Desemboirar-se. Esboirar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 envelar, entendar. Entoldar una plaza, envelar una plaça. v pron 2 [el cielo] encapotar-se, tapar-se, ennuvolar-se. 3 fig i p fr [engreirse] envanir-se.  [...]

v tr 1 [el cielo] ennuvolar. 2 [las plantas] emmusteir, mustigar, marcir, pansir. 3 fig [la fama, la alegría] entelar, desllustrar. v pron 4 ennuvolar-se. El cielo se anublaba, el cel s'ennuvolava. 5 agr [las plantas] bromar-se, pansir-se.  [...]

, disimular, ocultar. v pron 12 cubrirse. 13 [ennuvolar-se] cubrirse, nublarse. 14 [posar-se el barret] cubrirse. 15 [una peça de metall] herrumbrarse. 16 [protegir-se] cubrirse. Cobrir-se del sol amb una ombrel·la, cubrirse del sol con una sombrilla. 17 mil cubrirse. 18 hist cubrirse.  [...]

. Encebar una barrinada. encerrosar(->), carregar la filosa amb el material per a filar. 3 transportar. 4 omplir. 5 estendre. 6 menjar, beure. 7 ennuvolar-se. 8 proveiri proveir-se 9 augmentar, exagerar. 10 oprimir, molestar. 11 gravar. 12 imputar, atribuir. 13 Carregar-se-la [...]

(l'ovella) torir(el bou. Alc.) caponar (l'aviram) averrir(el porc) 3 Cobrir-se el temps: ennuvolar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]