71.
pas
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 m. passa, pas, esp. en tant que hom compta llur nombre en una marxa. gambadao passada, passa llarga. camadao camallada, íd. contrapassa, passa en direcció oposada a la que hom ha fet abans (terme esp. de coreografia). tentines(f. pl.), passos vacil·lants com els d'un infant petit o d'un [...]
|
72.
dia
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, usat només en l'expressió l'altre diassa o diasses, l'altre dia, dies passats, fa dies, tant si són un o dos com quinze o vint, però sense passar d'un mes. fèria, qualsevol dia de la setmana, llevat del dissabte i del diumenge. Usat molt rarament, fora de l'estil eclesiàstic. dia feiner (o obrer, o [...]
|
73.
cara
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 visatge rostre vult(lit.) faç fesomia o fisonomia, conjunt de les faccions d'una persona. faccions o faiçons, trets de la fisonomia. semblant, cara, en tant que revela un estat d'ànim, de salut, etc., de la persona. carura, fesomia, semblant. carassa, cara grossa. carona, cara bonica [...]
|
74.
so
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Parlava el castellà, a posta, amb accent català. sonoritat, qualitat de sonor, esp. d'una veu. eco, so produït per la reflexió d'un altre so. Eco val tant per un so com per un soroll. El mateix es pot dir de ressò, so degut a una ressonància. nota, so musical, so quant al seu to [...]
|
75.
home
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. viador(m.), l'home en tant que es considera fent el seu camí vers un destí ultraterrenal. el gènere humà, els éssers humans considerats col·lectivament. els humans, íd. els mortals. També en singular. Feliç mortal! 2 Individu mascle de l'espècie humana (oposat a dona). homenot(fam.), íd. 3 Noms [...]
|
76.
moure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, moure les espatlles o muscles. manejar(intr.), moure les mans en parlar. Bé, home: no manegis tant quan parlis! bracejar, moure els braços. culejar, moure el cul. anquejar, íd. remenar(euf,), íd. pestanyejar, moure les pestanyes. llaviejar, moure els llavis. collejar, moure el coll [...]
1 Posar en moviment. remoure (→) bellugar. No puc bellugar els peus de mal que em fan. remenar. Remenar el cap, la cua, etc. mobilitzar, posar en moviment, especialment persones. manejar. No manegis el cap així. imprimir un moviment (a una cosa) posar en dansa, posar en acció. somoure, moure lleugerament una cosa feixuga. furgar, moure una cosa ficant-hi la mà, una burxa, etc. Furga una mica el foc perquè s'espavili. Furgar la terra per cercar tòfones. forfollar o forfollejar, íd. sacsar o sacsejar agitar sotragar, moure sobtadament i violenta commoure, moure el sentiment d'algú. sorollar. Fer caure la fruita d'un arbre sorollant-lo. contreure (un membre del cos). Contreure les cames. camejar, moure les cames. gambejar, íd. becar o fer becaines, moure el cap en endormiscar-se algú que no està ajagut. capcinejar, moure el cap. cabotejar o capotejar, moure el cap a un costat i a l'altre o endavant, reiteradament. espernetegar o espeternegar, moure violentament les cames. espernegar, moure les potes, un animal. potollar o potejar, moure les potes. piafar (el cavall), íd. cuejar o cuetejar, moure la cua. espatllejar o musclejar, moure les espatlles o muscles. manejar (intr.), moure les mans en parlar. Bé, home: no manegis tant quan parlis! bracejar, moure els braços. culejar, moure el cul. anquejar, íd. remenar (euf,), íd. pestanyejar, moure les pestanyes. llaviejar, moure els llavis. collejar, moure el coll, estirar-lo. 2 → incitar. empènyer (→) inclinar induir 3 → provocar. 4 (moure's pron.) → agitar-se. arrencar, començar a moure's, un vehicle. ballar. Aquesta taula balla. bategar, moure's l'una contra l'altra dues peces que ajusten malament. trepidar, moure's amb moviments curts i ràpids. belluguejar o bellugar-se manejar-se (una persona). Quina mala jeia tens: tota la nit t'has estat manejant. regirar-se (→) córrer. De l'empenta, la taula va córrer un metre enllà. bornar o bornejar, moure's de costat, alguna cosa, al voltant d'un punt. trontollar o trontollejar, moure's amb un moviment ràpid de vaivé. sorollar (intr.), moure's una cosa que no està ben fixada. oscil·lar capcinejar. Els penjolls de raïm capcinejaven. lliscar, moure's sobre la superfície d'un cos suaument i amb escassa fricció. evolucionar, moure's fent evolucions. sotraguejar, moure's, un vehicle, sacsejant-se a causa de les desigualtats del terreny. fluctuar, moure's com una onada, adés pujant adés baixant, adés en un sentit adés en l'oposat. ondular o onejar. Les quatre barres onejaven al vent. bufallejar (la boira) circular. La sang circula per les venes. L'aire no circulava gota. papallonejar, moure's d'una banda a l'altra, com una papallona. esquirolejar, íd. formiguejar, moure's una gran multitud de persones o de bèsties. remenar-se. No et remenis gaire, que aquesta cadira no és massa sòlida. capalçar-se, moure's, una biga, etc. alçant-se d'un cap. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
77.
canvi
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
curs d'una malaltia, tant si és per bé com per mal. girada(fig.). Ja no és dels nostres: ha fet una girada. tombada, canvi que fa el temps. El dia ha fet (o ha donat) una tombada sensible. També es diu d'un canvi de fase de la Lluna. bordada, canvi de direcció que fa una nau, en un curs zigzaguejant [...]
|