1 causar (o produir) emoció commoure entendrir colpir torbar cortrencar, produir una gran pena. corferir, emocionar tendrament (lit. Alc.). tocar el cor 2 (emocionar-sepron.) trencar (o rompre) el cor fer vibrar perdre l'alè nuar-se la gola(o el cor) fer-se-li (a algú) un nus a la gola fer-li [...]

1 trencadíso trenquívol, fàcil de trencar-se. trencable, que es pot trencar. inconsistent brèvol, que es romp amb facilitat. grèvol, íd. frangible, capaç de trencar-se (tèc.). friable, que fàcilment es disgrega en petits trossos. delicat estellós, que fàcilment es trenca en estelles [...]

. Refusar. 3 (consentir-sepron.). Perdre consistència, una cosa, fendre's lleugerament. escruixir-se. Les branques estan escruixides de la neu i el vent les acabarà de trencar. crebantar-se, consentir-se, una cosa, per efecte d'un cop, una batzegada, etc. carafeixar-se(ant.), consentir-se [...]

'impedir una cosa. fer cara (a algú) plantar la cara (a algú) ensenyar les dents(fig.) resistiro resistir-se. Vol que jo faci això, però jo m'hi resisteixo. trencar la girada (a algú), oposar-se a la seva vocació o inclinació. estar en pugnao pugnar repugnar. Ell repugna d'acceptar-ho. Manuel [...]

), torçar-se. 3 v. intr. (Dit d'un camí, etc.) tombar girar voltar colzar, fer colzada. trencar. Allí el camí trenca a l'esquerra. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 tribular(≠ atribolar) adoloraro adolorir acorar conferir desconsolaro desconhortar consternar contristar desolar(fig.) turmentar(fig.) fer pena omplir d'aflicció (o de pena, o de dol, o d'angoixa) afectar trasbalsar trastornar trencar el cor rosegar el cor. Aquesta pena li rosega el cor [...]

una escapada, anar per poc temps a un indret. transitar, anar per una via pública. trencar. Després d'aquella masia heu de trencar a l'esquerra. acudir, anar a un indret on hom ha estat cridat, o atret per algun motiu. Tots acudiren a la platja per veure el vaixell. presentar-s'hi [...]

arma. corferir, ferir al cor; usat esp. en sentit fig. vulnerar captrencar, trencar el cap, ferir greument al cap. estoquejar, ferir amb l'estoc. apunyalar acoltellar(amb un ganivet) dardar(amb un dard) arponar(amb un arpó) afitorar(amb una fitora) escorxar pelar escalabraro esgalabrar, rompre [...]

1 v. intr. Moure's circularment al voltant d'un eix. voltar. 2 Deixar la direcció que hom tenia per agafar-ne una altra. virar(una nau, un vehicle) rodar. Sempre el veig rodant d'un costat a l'altre. trencar. Quan arribareu a la primera travessia, trenqueu a mà dreta. tombar. Heu de tombar [...]

compassió. Trencar el cor. Fer plorar(fig.). penós. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]