'recordar-se de' i 'tenir el pensament ocupat en', aquest verb va seguit de complement de règim, el qual pot anar encapçalat per les preposicions a i de. A més a més, en registres informals també es pot trobar la preposició en. Per exemple:
Pensa d'endur-te les claus quan te'n vagis. ('recorda-te'n)
Tot el [...]
Els grups tg, tj i tx s'han de separar a final de ratlla.
Per exemple, el mot metge se separa met-ge i no me-tge; el mot pitjor se separa pit-jor i no pi-tjor, i el mot fletxa se separa flet-xa i no fle-txa.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.2.1d)
[...]
acompanyades d'un modificador restrictiu. Per exemple:
A l'estiu ens vindrà a visitar la meva cosina.
Les tardors càlides les orenetes triguen més a marxar.
Vaig anar a Grècia l'estiu del 2023.
També se sol utilitzar la preposició en quan el nom de l'estació va acompanyat d'un modificador restrictiu [...]
L'expressió castellana subirse al carro, que indica 'aprofitar una situació favorable per treure'n partit', en català pot tenir diverses expressions equivalents segons el context, com ara: apuntar-se a, sumar-se a, afegir-se a, apostar per. Per exemple:
La comarca s'apunta a les consultes [...]
Un dígraf és un grup de dues lletres que representen un sol so. Per exemple, el grup ll de enllà o el grup rr de carro. A l'hora de separar una paraula a final de ratlla, cal tenir present que hi ha dígrafs que no es poden separar i dígrafs que sí que es poden separar.
Els dígrafs que no se [...]
Fitxa
8212/3Darrera versió: 19.02.2024
Títol
Preposició davant dels noms de les estacions: a la primavera, aquella primavera o en primavera?
Resposta
Les expressions temporals que fan referència a les estacions de l'any es poden construir amb preposició o sense.
Generalment aquestes expressions temporals van precedides de la preposició a seguida d'un article determinat. Ara bé, es poden introduir sense preposició i amb article si van acompanyades d'un modificador restrictiu. Per exemple:
A l'estiu ens vindrà a visitar la meva cosina.
Les tardors càlides les orenetes triguen més a marxar.
Vaig anar a Grècia l'estiu del 2023.
També se sol utilitzar la preposició en quan el nom de l'estació va acompanyat d'un modificador restrictiu i o bé no va encapçalat per cap article o bé porta un demostratiu. En canvi, se sol prescindir de la preposició quan el nom de l'estació duu un demostratiu i no porta cap modificador restrictiu. Per exemple:
El risc d'incendi és més elevat en estius tan secs com aquest. En aquell hivern de les nostres vides tot va canviar.
Aquest hivern tindrem l'estufa instal·lada.
Finalment, també és possible introduir aquestes expressions amb la preposició en i sense article, encara que aquesta construcció és poc habitual en l'actualitat fora de certs parlars, especialment, el valencià. Per exemple:
En hivern el poble s'omple de visitants.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (31.2.3)
registres formals és preferible canviar la preposició amb pera o de. Per exemple:
No està d'acord a pagar-li l'entrada de la hipoteca. (o bé ...de pagar-li l'entrada de la hipoteca)
No m'he trobat mai d'anar a comprar sense diners.
També regeixen amb les expressions haver-n'hi prou i tenir-ne prou. En [...]
Exemples de signatura per absència:
Per absència del secretari general de Cultura, Xavier Solà i Cabanas:
La directora de Política Lingüística
xxxxxx (signatura)
Yvonne Griley i Martínez
o bé
Per absència de Xavier Solà i Cabanas, secretari general de Cultura:
La directora de Política [...]
L'article 8.8 de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions
públiques de Catalunya, estableix que els actes administratius que s'adopten per delegació es consideren dictats per l'òrgan delegant, i han d'incloure abans de la signatura les paraules "per [...]
Els pronoms relatius duen a terme una funció respecte del verb. Per exemple, en la frase La noia de la qual es reia..., el pronom relatiu de la qual és el complement verbal que necessita riure's ('riure's de la noia').
Malgrat que de vegades, en registres informals, es pot trobar que s'hi ha [...]
L'escriptura de les consonants c i g pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: c i g sonen 'c' a foc i a càstig), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara aràcnid o maragda).
A final de paraula convé tenir en compte les [...]
Fitxa
8212/3Darrera versió: 19.02.2024
Títol
Preposició davant dels noms de les estacions: a la primavera, aquella primavera o en primavera?
Resposta
Les expressions temporals que fan referència a les estacions de l'any es poden construir amb preposició o sense.
Generalment aquestes expressions temporals van precedides de la preposició a seguida d'un article determinat. Ara bé, es poden introduir sense preposició i amb article si van acompanyades d'un modificador restrictiu. Per exemple:
A l'estiu ens vindrà a visitar la meva cosina.
Les tardors càlides les orenetes triguen més a marxar.
Vaig anar a Grècia l'estiu del 2023.
També se sol utilitzar la preposició en quan el nom de l'estació va acompanyat d'un modificador restrictiu i o bé no va encapçalat per cap article o bé porta un demostratiu. En canvi, se sol prescindir de la preposició quan el nom de l'estació duu un demostratiu i no porta cap modificador restrictiu. Per exemple:
El risc d'incendi és més elevat en estius tan secs com aquest. En aquell hivern de les nostres vides tot va canviar.
Aquest hivern tindrem l'estufa instal·lada.
Finalment, també és possible introduir aquestes expressions amb la preposició en i sense article, encara que aquesta construcció és poc habitual en l'actualitat fora de certs parlars, especialment, el valencià. Per exemple:
En hivern el poble s'omple de visitants.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (31.2.3)