FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc per a orinar. Els orinadors de l'estació del tren. Petita pica adossada a la paret, amb instal·lació d'aigua corrent, que en els lavabos destinats als homes serveix per a orinar-hi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anar-se'n, desaparèixer calmant-se, mitigant-se. Tot el matí que pica però la gana no li espassa. He pres un calmant, però la migranya, el dolor, no m'espassa. Espassar-se la tempesta, la pluja, la boira. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça del mecanisme del piano i altres cordòfons de teclat que percudeix les cordes. Peça que pica sobre el fulminant o bé sobre l'agulla percussora i provoca el foc de l'arma. El martellet d'una escopeta. Peça del mecanisme de paratrama d'un teler. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tac de fusta que serveix per a reforçar travessers i peus de taules, de cadires, per a suportar els travessers del somier d'un llit, per a encolar amb caragols o serjants, per a encolar amb corda o, també, com a auxiliar d'eines. Banderilla. Pica1 1 2. Peça que hom clava als [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part de la missa en què el sacerdot es renta les mans, després de l'ofertori. Tovallola petita amb què el sacerdot s'eixuga les mans. Pica de porcellana o ceràmica destinada a rentar-s'hi. Habitació destinada a rentar-s'hi. Vàter. Templet amb una font situat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Local destinat a la fabricació de l'oli. Safareig o pica cavat a la pedra, destinat a guardar-hi l'oli procedent de la premsa. Cassal . Cup . Corró troncocònic que volta el molí d'oli i esclafa les olives. Corró de pedra troncocònic que hom fa rodar per esclafar terra [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Toll d'aigua que es forma a la platja quan hi arriben els cops de mar. Altocúmulus . Quan al cel hi ha bassetes, a la terra hi ha pastetes. Pica per a recollir l'oli. Cadireta baixa, amb barana, per a les criatures petites, que té un forat rodó al seient per a col·locar-hi un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar (alguna cosa) entre dues coses que, exercint-hi pressions en sentits contraris, la subjecten fortament. Empènyer o aguantar fortament (un objecte) a la part i la direcció contràries quan es pica o s'ajusta una cosa, perquè l'objecte no cedeixi i el cop resulti aprofitat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capacitat d'un receptacle. Una pica d'una tinguda de 100 quartans. Extensió d'un camp. Un camp de 7 mujades de tinguda. Bestiar que té un pastor pel seu compte mesclat amb el ramat de l'amo que paga la pastura. Acció de tenir una junta, una reunió, etc. tinguda de llibres Art [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cap del clau, d'un radi major que el cos del clau. Claus de cabota plana. La cabota d'un argue. Part plana del ferro d'un martell per on hom pica. Bulb d'una planta. Cap gros. No hi ha barrets per a aquesta cabota. Tossut, obstinat. No siguis cabota! Espai de temps que un obrer deixa de [...]
