FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pica per a fregar els plats. Pica que té un albelló per on s'escorre l'aigua. Rec o rasa petita per on s'escorre l'aigua que va cap a una bassa. Conducte subterrani per on s'escorren les aigües. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que pica. Picador de cartons per a la màquina jacquard. Picapedrer, picapedrera. Llenyataire. Eina emprada per a picar, especialment pala de fusta usada per a picar la roba en rentar-la. Persona que té per ofici domar i ensinistrar cavalls. Persona que toreja a cavall i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pal a l'extrem del qual va fixat el ferro de la llança, de l'alabarda, de la pica, etc. Llança 1 1. Pal de bandera. Bandera a mitja asta. Peça simple, disposada amb unes altres als extrems del buc d'un vaixell, no unida a la varenga, que substitueix la quaderna. Traç [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de pedretes que es desprenen de les roques, que salten quan es pica la pedra. Terreny inclinat cobert de rocs mòbils de pocs centímetres de diàmetre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels còrvids, d'uns 46 centímetres de llargada, amb el plomatge negre iridescent i el ventre i la zona mitjana de les ales blancs, molt comú als espais oberts, tant als conreus com als parcs ciutadans, cridaire i renouer (Picapica). garsa blanca Agró [...]
